A vegades el que resultaria més fàcil és el que es torna més difícil. Sovint, per no fer-nos mal, els humans pensem que les coses són passatgeres, ens auto enganyem i ens mentim a nosaltres mateixos per tal de no fer mala sang. Ens esforcem en pensar que aquella cosa no és així, que no pot tornar així, en quant en realitat fa massa temps que s'ha transformat.
Però el bo que té la vida dels humans, és que mai és massa tard per tornar a començar.
El temps tot ho cura o a vegades ho espatlla. Et fa renéixer, et fa pensar i canviar, et fa plantejar-te les coses de mil i una maneres. Et fa respirar i anhelar allò que creus que és correcte, et fa desitjar una cosa que et fa arribar fins a una altre, et fa estimar el que tens i el que no tens, et fa recórrer un nou camí, allunyat del que havies començat, et fa balancejar i dubtar. Et capgira, però et fa tornar arribar a les teves arrels, a aquelles que realment t'han fet feliç des de que les coneixes i existeixen.
Ja queda poc, ja no queda pràcticament res per poder tornar a gaudir d'ell, l'espera ha estat llarga però estic ben segura que sabrà ressorgir, renéixer i sobre tot fer-ho amb el 27 a l'esquena, el nombre amb el que tot va començar, el nombre que l'ha portat fins aquí i el que l'ajudarà a que faci una temporada inoblidable.
El temps et fa canviar i pensar però són les persones les que realment et fan valorar el temps i els moments.
