Un gol que dóna força

Que el Milan no anava a acabar bé l'any, no era cap secret. Durant aquests mesos s'han estat encaixant moltes derrotes i la de dissabte contra la Roma va ser la que va tancar un inici de temporada no gaire bé pel Milan.

Així i tot, en Bojan va poder ressorgir d'aquestes derrotes i acabar l'any amb el seu segon gol com a rossonero. Tot i ser un gol que no va afectar al resultat final per obtenir la victòria  va ser un gol important per a ell, ja que els gols sempre li donen força i ànims per poder continuar endavant en moments com aquests, en els que no te oportunitat de poder jugar tot el que voldria. 

La veritat és que a hores d'ara encara no entenc a que han vingut aquesta successió de partits a la banqueta per a en Bojan. No es compren pel següent motiu, perquè en els partits jugats com a titular, tot i no marcar, va aportat vitalitat i acció a l'equip. En conseqüència, en Bojan, com sempre, va rebre la banqueta a canvi. No em volia precipitar durant aquests mesos a fer comentaris sobre com estava actuant l'entrenador del Milan a sobre en Bojan per por a equivocar-me, però ara un cop més puc afirmar que no s'està tornant a valorar a en Bojan de manera total. Tant sol se li valoren moments puntuals del joc i queden en oblid de molts altres, fet que no em sembla per a res just. Sé que, per altra banda en Bo hauria d'haver marcat gols en els partits que va ser com a titular per a callar algunes boques, però no tot es basa en els gols... Sí, són importants i molt. Però a aquestes altures en Bo sap molt més que no tant sols fer gol, ha crescut molt com a jugador durant aquests últims anys, sobre tot durant l'any passat a la Roma i ha habituat a fer accions que abans es veien molt poc en ell i crec que se'l hauria de valorar més en aquests punts.

Espero que de cara a l'any vinent es puguin valorar molt més aquests punts citats a en Bojan, ja que és un moment clau per a donar-li l'oportunitat constant i la continuïtat que es mereix. Aquí podeu reviure el gol de dissabte contra la Roma que va marcar en Bo i aprofito a més aquest text per desitjar-us a tots un molt bon nadal i donar les gràcies per haver seguit el nostre twitter (info_bojankrkic) durant el seu primer any!

https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=QUpncigFq5c

Ignorants pel món

Ahir matí, em van afirmar que si en Bojan s’hagués quedat finalment al Barça s’hauria tornat una persona prepotent, egoista i creguda.

Mai hagués arribat a imaginar que pronunciarien tals adjectius cap a en Bojan. M’han arribat a afirmar de tot sobre ell, però mai aquestes paraules que tant m’ha dolgut haver de sentir. En el moment en el que van sortir aquestes paraules de la boca de la persona que m’ho va afirmar, vaig sentir una frustració i una impotència inimaginables, una sensació que feia molt que no sentia, aquella que t’arriba a tocar la moral.

Sé que no conec en Bo personalment , i que tampoc he tingut l’oportunitat de veure com actua en el seu dia a dia realment, però si d’alguna cosa estic segura en aquesta vida és que en Bojan no és cap egoista i prepotent. Una persona egoista no es preocupa pels seus seguidors, ni t’envia missatges de veu felicitant-te. Una persona prepotent, no te gestos de parar-se davant els seus fans i fer-se una simple foto. Una persona creguda, no s’hagués sentit fatal cada cop que en Pep Guardiola es reia de ell de mala manera.                                                                        

Qualsevol persona en el seu lloc hauria dit tot el que pensava a aquest entrenador, en canvi ell va tragar-s’ho i va haver de tirar endavant com va poder en el seu moment. Lluitant de manera constant i fent-se un lloc en un equip que el tractava injustament. Mai arribaré a entendre aquest odi que te la gent cap a en Bojan sense motius concrets i que et puguin esmentar de manera ràpida, en quan preguntes perquè aquest odi cap a ell l’únic que es rep per a resposta és el silenci o l’excusa que no va donar prou durant les quatre temporades al primer equip. Altres persones per altra banda també, m’han arribat a dir com a excusa que en Guardiola va escollir als millors pel seu equip i que si mai estava a l’onze titular era per algun motiu i jo els contesto, no va fer suficients mèrits en la temporada del trident Pedro-Bojan-Messi? No va fer prou gols i assistències magnifiques per ajudar a l’equip, va arribar a marcar el gol que ens portava a la final de la Champions i així i tot que rebia en Bojan a canvi? Critiques i més critiques, sempre ha sigut una persona criticada per l’afició del Barça sense motius suficients per a que ho puguin justificar-ho.

Sabeu el que en penso de totes aquestes persones que critiquen sense motiu algun? Que formen tots part de la mateixa secta, la que està al voltant d’en Pep Guardiola. Ell no el deixava jugar, doncs la gent tampoc el volia. No perquè un entrenador guanyi copes i copes el fa ser millor persona, perquè com a persona és un zero, ha destrossat la vida a molts jugadors. Mai posaré en dubte la seva labor com a entrenador, però si les seves accions com a esser humà. Però això no és tot, se’m acut un altre motiu per a justificar aquestes critiques. L’enveja, motiu que porta als essers humans a odiar als demés, són molts els que veuen amb en Bojan el seu somni reflectit però frustrat que ell ha pogut aconseguir i que molts altres no.

Clar queda doncs, que d’envejosos n’està ple el món, d’honestos pocs, però us puc assegura que en Bo és un d’aquests pocs i en pot estar ben orgullós de ser-ho.