Ahir matí, em van afirmar que si en Bojan s’hagués
quedat finalment al Barça s’hauria tornat una persona prepotent, egoista i
creguda.
Mai hagués arribat a imaginar que
pronunciarien tals adjectius cap a en Bojan. M’han arribat a afirmar de tot
sobre ell, però mai aquestes paraules que tant m’ha dolgut haver de sentir. En
el moment en el que van sortir aquestes paraules de la boca de la persona que m’ho
va afirmar, vaig sentir una frustració i una impotència inimaginables, una
sensació que feia molt que no sentia, aquella que t’arriba a tocar la moral.
Sé que no conec en Bo personalment , i que
tampoc he tingut l’oportunitat de veure com actua en el seu dia a dia realment,
però si d’alguna cosa estic segura en aquesta vida és que en Bojan no és cap
egoista i prepotent. Una persona egoista no es preocupa pels seus seguidors, ni
t’envia missatges de veu felicitant-te. Una persona prepotent, no te gestos de
parar-se davant els seus fans i fer-se una simple foto. Una persona creguda, no
s’hagués sentit fatal cada cop que en Pep Guardiola es reia de ell de mala
manera.
Qualsevol persona en el seu lloc hauria dit
tot el que pensava a aquest entrenador, en canvi ell va tragar-s’ho i va haver
de tirar endavant com va poder en el seu moment. Lluitant de manera constant i
fent-se un lloc en un equip que el tractava injustament. Mai arribaré a
entendre aquest odi que te la gent cap a en Bojan sense motius concrets i que
et puguin esmentar de manera ràpida, en quan preguntes perquè aquest odi cap a
ell l’únic que es rep per a resposta és el silenci o l’excusa que no va donar
prou durant les quatre temporades al primer equip. Altres persones per altra
banda també, m’han arribat a dir com a excusa que en Guardiola va escollir als
millors pel seu equip i que si mai estava a l’onze titular era per algun motiu
i jo els contesto, no va fer suficients mèrits en la temporada del trident
Pedro-Bojan-Messi? No va fer prou gols i assistències magnifiques per ajudar a
l’equip, va arribar a marcar el gol que ens portava a la final de la Champions
i així i tot que rebia en Bojan a canvi? Critiques i més critiques, sempre ha
sigut una persona criticada per l’afició del Barça sense motius suficients per
a que ho puguin justificar-ho.
Sabeu
el que en penso de totes aquestes persones que critiquen sense motiu algun? Que
formen tots part de la mateixa secta, la que està al voltant d’en Pep
Guardiola. Ell no el deixava jugar, doncs la gent tampoc el volia. No perquè un
entrenador guanyi copes i copes el fa ser millor persona, perquè com a persona
és un zero, ha destrossat la vida a molts jugadors. Mai posaré en dubte la seva
labor com a entrenador, però si les seves accions com a esser humà. Però això
no és tot, se’m acut un altre motiu per a justificar aquestes critiques. L’enveja,
motiu que porta als essers humans a odiar als demés, són molts els que veuen
amb en Bojan el seu somni reflectit però frustrat que ell ha pogut aconseguir i
que molts altres no.
Clar queda doncs, que d’envejosos n’està ple
el món, d’honestos pocs, però us puc assegura que en Bo és un d’aquests pocs i
en pot estar ben orgullós de ser-ho.
No hay comentarios:
Publicar un comentario