És màgia

És màgic, mirar tant sols uns mesos enrere i veure com ha canviat tot, com per fi les coses funcionen. La pilota gira com ha de girar i el somriure està on ha d'estar. Al camp, amb la samarreta de l'equip actual, amb la pilota als peus, en els salts amb cada gol.

Com en tots els altres equips, l'arribada a l'Stoke City no va ser gens fàcil. Mesos d'incertesa tornaven a irrompre el seu futur, tornaven a fer que tot fos negre. La banqueta tornava a ser el seu principal punt a abatre, això sumat a la poca confiança que tenia l'entrenador en un principi tampoc va ajudar a que les coses comencessin a rotllar.

Però com sempre, em reitero en les meves paraules: si se'l deixa jugar, Bojan respon. I així va ser, com més minuts, més màgia, més gols i més joc. L'entrenador va saber veure el que valia, el que tenia per aportar a aquest equip. Partit rere partit, es va anar convertint en l'home de cada matx, amb el que no podien asseure a la banqueta. Tant és així, que just després d'haver superat la seva breu lesió, d'immediat va tornar al terreny de joc. No van haver de passar setmanes perquè en Bo tornes a rodar la pilota, com sempre passava després d'una lesió.

Per fi, en Bojan torna a lluir el somriure que tant il·lumina el seu rostre. Torna a saltar, a córrer amb els braços oberts perquè els seus peus han fet que la pilota entres de cop a dins la porteria. Ara en Bo, es torna a sentir important en un equip. Fet, realment important per mantenir la seva autoestima i confiança al 100%. 

És increïble, poder-me trobar aquí de nou, però ara escrivint aquestes línies tant positives després de tot el passat, després de tres anys on no acabava de trobar el seu camí, on no acabava de trobar l'equip perfecte perquè el seu futbol pogués tornar a brillar.

Ara, tant sols cal, que la sort per fi l'acompanyi, que no li giri l'esquena, li agafi la mà i no l'abandoni.  Toca pensar en el present, no mirar enrere i tampoc cap a un futur molt llunyà. Toca gaudir el moment, l'alegria i la satisfacció de veure com les coses funcionen de nou després de tant de temps.

Ha recuperat el que era, ha recuperat la màgia del seu joc la qual molts entrenadors havien amagat durant anys, ha recuperat la capacitat de parar el temps quan la pilota es troba als seus peus. Ha recuperat ser ell mateix de nou. Serà pel "27" que porta a l'esquena que l'ha ajudat? Qui sap, sempre va ser un numero màgic, el que va fer que tot comences, el que va fer que el seu nom fos sinònim de promesa del futbol.

Segueix brillant Bo, segueix sent tant important com fins ara, segueix sent tu.