viernes, 1 de junio de 2012
Somnis que un dia es tornen possibles
Us he de ser sincera, encara no sé el que sento al veure @BoKrkic t'està seguint. És una sensació indescriptible i que alhora et transmet un respecte i una por immesurable.
Fa poc, amb la meva amiga Júlia vam decidir obrir-nos aquest twitter per diferents motius que ens havien portat fins a ell. Crec que cap de les dos si ens haguessin dit que això algun dia ens estaria passant ens ho hauriem cregut. Portem molts anys aquí, esforçant-nos dia a dia per obtindre una recompensa i aquests últims mesos han sigut sensacionals pel que fa a això. Tan sols puc donar-te les gràcies un cop més Bo, gràcies per ser-hi. Però sobre tot gràcies per ser com ets. La paraula enorme, se't està quedant petita.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
les Júlies JAJAJAAJAJAJAJ ._. pfxd
ResponderEliminarm'encanta la foto!
ResponderEliminarBojan! t'estimam!! Però a la Júlia més!!!!
ResponderEliminarJajajajaja t'havia prohibit comentar Miquel! Sa capçalera pel teu blog, està en marxa!
Eliminarglups! m'ha pillat...
ResponderEliminar