viernes, 1 de junio de 2012

Somnis que un dia es tornen possibles


Us he de ser sincera, encara no sé el que sento al veure @BoKrkic t'està seguint. És una sensació indescriptible i que alhora et transmet un respecte i una por immesurable.
Fa poc, amb la meva amiga Júlia vam decidir obrir-nos aquest twitter per diferents motius que ens havien portat fins a ell. Crec que cap de les dos si ens haguessin dit que això algun dia ens estaria passant ens ho hauriem cregut. Portem molts anys aquí, esforçant-nos dia a dia per obtindre una recompensa i aquests últims mesos han sigut sensacionals pel que fa a això. Tan sols puc donar-te les gràcies un cop més Bo, gràcies per ser-hi. Però sobre tot gràcies per ser com ets. La paraula enorme, se't està quedant petita.

5 comentarios: