domingo, 30 de septiembre de 2012

Parma 1-1 Milan

Per fi, després de molts partits va arribar la titularitat per en Bojan. Qui havia espera't partit rere partit aquest moment des de la banqueta amb moltes ganes segur. 


L'ocasió va arribar davant el Parma, amb qui van empatar 1-1. Malgrat aquest empat, Bojan va deixar un molt bon gust de boca en el seu primer partit com a titular amb el Milan, estic realment contenta de com va jugar, sobre tot cap al final de la primera part cap endavant.
Durant gran part de la primera meitat, se'l va veure poc, casi ben bé res per ser sincers, però de sobte va despertar, es va cansar que no li passessin cap pilota i es va espavilar sol, va tirar cap amunt directe a porteria i va fer algun que altre xut molt bo! 

Sobre tot però, del partit jo destacaria l'assistència que va donar de gol a l'equip, en part gràcies a ell aquell gol es va poder pujar al marcador. Tot i no haver marcat va fer un gran paper sobre el terreny de joc, esperem que Allegri ho valori, que sigui un dels pocs entrenadors que li valori les coses què fa, i el puguem tornar a veure molt aviat en l'onze titular!

sábado, 22 de septiembre de 2012

El 14 pel 22

He intentat no precipitar-me, intento no precipitar-me. Però finalment tan sols són els fets, els que hem demostren que no sé si finalment haurà sigut bona idea canviar el 14 pel 22.


Realment, en Bojan va encertat en quan va decidir canviar el Milan per la Roma? No pretenc, qüestionar les seves decisions, tant sols pretenc fer balanç del que ha ocorregut fins ara. Sóc conscient que potser en Bojan fins ara no ha fet mèrits suficients per guanyar-se ja la titularitat al Milan. Però crec, que tal i com està el Milan no estaria de més deixar-li provar la suculenta titularitat. No és normal que un equip, com és el Milan estigui jugant com juga i deixi escapar punts o es quedi 0-0 a un marcador de Champions. No és normal que vagin escassos de gols i només juguin amb un davanter i aquest no sigui un killer innat de la area com és en Bojan... La veritat és que ja res és normal en la carrera futbolística d'en Bojan. 


Sempre m'he hagut d'esperar a que triomfes però que el triomf es quedes amb ell per la resta de temps... He hagut de tenir esperança i creure amb ell. Ell, per altra banda, ha lluitat sense descans, ha intentat buscar el camí per trobar la gloria, ha hagut de canviar de samarreta fins a dos cops, ha hagut de suportar l'insuportable i s'ha hagut d'armar de valor per enfrontar totes les hòsties que li dóna la vida constantment. 
Tant és demanar una mica de recompensa per part de la vida? Tant és demanar que li donin oportunitats per demostrar d'una vegada per totes el que val, ara, al Milan? Jo crec que no, i encara menys si tenim en compte tot el que desgraciadament ha hagut de viure en Bo.

Un cop més, demà tenim un altre partit en el punt de mira... Contra l'Udinese a les 15:00h. de la tarda. Molta força Bo!

domingo, 16 de septiembre de 2012

AC Milan 0-1 Atalanta

També a la banqueta estarà el debut en San Siro en la memòria d'en Bojan, almenys el inici del partit. 


Va quedar clar, que ahir tots els que pensàvem o ens il·lusionàvem un cop més pensant que veuríem en Bojan com a titular, ens vam quedar amb la mateixa cara de sempre al saber l'alineació. No pretenc criticar ja al segon partit la gestió que està portant a terme Allegri, aquest cop era una qüestió de il·lusions més que res. Sempre cau bé veure el teu ídol com a titular i que pot aprofitar del tot els minuts que se li donin. Però un cop més per desgràcia no va poder ser.

Com he dit no criticaré encara la seva no titularitat, però el que si criticaré és el fet de jugar tant endarrerit a dins el camp. No em sembla del tot normal, que Allegri faci jugar a en Bojan, un davanter centre pur casi més lluny de la posició dels mig campistes. Sóc de les que sempre ha pensat que si deixessin jugar a en Bojan en la seva posició pura, donaria encara molt més de si mateix però sembla ser que de moment cap entrenador està disposat a fer-ho. 

Haurem d'esperar ara, a dimarts, dia on es disputara el primer partit de la fase de grups de la Champions League, per veure un cop més si el mister confia amb les talentoses capacitats d'en Bojan i el posa com a titular en aquest important partit pel AC Milan.

martes, 11 de septiembre de 2012

"Vull quedar-me al Milan"


El noi que va batre tots els rècords de precocitat és tímid, realment educat i demostra ser més jove que la seva vertadera edat. Bojan Krkic sembla lluny de Zlatan Ibrahimovic per caràcter, però en els seus dots té les mateixes ànsies de gol. La llegenda diu que va marcar 800 a la pedrera blaugrana, 26 en Lliga amb el primer equip en 106 partits (però només 40 com a titular). Dijous passat va marcar en el partidet (doblet), ara espera el debut a San Siro i el seu primer gol oficial amb el Milan. Per comentar una altra història i demostrar que no ha perdut l'olfacte del gol.


Bojan, el 22 al Milan és una càrrega pesada, durant 6 temporades va estar a esquena de Kaká que va guanyar una Lliga de Campions, un Mundial de Clubs, dues Supercopes d'Europa, un scudetto i una Supercopa Italiana

"Ho sé, però no és el nombre més pesat que he portat. Al Barcelona tenia el 9, que abans va ser d'Ibrahimovic, Ronaldo i Cruyff. En qualsevol cas, jo no sóc una d'aquestes persones que s'uneix al nombre: vaig triar el 22 perquè vaig arribar al Milan el dia del meu 22 aniversari ".

A propòsit d'Ibrahimovic, els seus destins s'han creuat bastant: a Barcelona va ser ell qui li va prendre el lloc i aquest estiu va arribar després de la marxa de Zlatan. Li pesa haver de substituir-lo?

"Jo no sóc aquí per substituir-lo, som molts en l'atac. Ibrahimovic és un gran però som totalment diferents: ell fa dos metres, jo faig 170 cms. Tenim diferents qualitats ".

Però és veritat que Zlatan té un caràcter tan complicat de gestionar?

"Vaig tenir la fortuna de conèixer i he de dir que, a part de ser un gran, té un gran cor. L'estimo molt i crec que a Barcelona va merèixer ser tractat de manera diferent pel que va fer ".

Ibra ha abandonat Itàlia com tants altres campions en aquesta última temporada, però tu en canvi vas decidir fer el camí invers. Què el va animar a deixar el Barcelona per venir a un futbol que està en crisi?

"No crec que el futbol italià estigui en crisi, és totalment diferent al que vaig aprendre de petit a Espanya. És molt més tàctic, més ordenat, hi ha major atenció a nivell defensiu. No és fàcil jugar aquí, però estic content pels meus progressos, crec que he crescut molt. No existeix el futbol perfecte ".

Es penedeix d'haver abandonat Barcelona?

"Mai. Fins fa algun any enrere mai se m'havia passat pel cap el jugar en un altre equip diferent del Barça, no era capaç d'imaginar. Vaig començar amb 9 anys, vaig passar per totes les categories inferiors, vaig anar de blaugrana durant 12 anys i pensava que em quedaria per sempre. Però va aparèixer l'oportunitat d'anar-me'n a Itàlia i li dono gràcies a Déu per concedérmela. Roma em va obrir un altre món, vaig conèixer una realitat totalment diferent, tant des del punt de vista futbolístic com humà. I això només pot ser una cosa positiva per al meu creixement professional ".

Però l'intent de Luis Enrique d'aplicar el model del Barcelona a la Roma va ser un fracàs. Segons tu, com va ser?

"No sé si Luis va fallar, jo no crec que això fos cosa seva. L'error va ser voler comparar la Roma amb el Barcelona i pretendre copiar el seu estil de joc. Luis venia d'aquest club però no era possible jugar d'aquesta manera, la roma havia de crear el seu propi camí. Amb Luis tots es lamentaven i estaven enfadats perquè no arribaven els resultats, després ha estat fitxat Zeman que fa el seu propi joc, però al voltant de l'equip hi ha un altre clima. És més, Zeman és molt més ofensiu i més 'espanyol' que Luis i la seva filosofia no té res a veure amb la del futbol italià ".

Quina filosofia té el Milan?

"És aviat per dir-ho, he realitzat pocs entrenaments amb l'equip. Però a Bologna de seguida em vaig sentir com a casa. L'equip va fer el que va demanar l'entrenador. Tenim bona qualitat, podem fer-ho bé ".

Poden apuntar al scudetto o pensa com Allegri i Ambrosini, que la Juve està un esglaó per sobre de la resta?

"Crec que hi ha molts equips aquest any que poden lluitar per l'scudetto. El Milan s'ho mereix per la història que té, només hem de pensar en jugar sense tenir por de ningú ".

Com va ser l'impacte a Milanello?

"Bé. S'entén de seguida que és un ambient sa. Aquí m'he trobat amb Carmona i Didac Vilà, que van ser els meus companys en les categories inferiors d'Espanya ".


Quin és el millor entrenador que ha tingut fins ara?


"Rijkaard, perquè va ser qui em va donar a conèixer i a part sempre vaig sentir la seva confiança. No va ser un any gens fàcil però no es va fer condicionar. Té una gran personalitat i sota el perfil humà, la relació que vaig tenir amb ell no la vaig tenir amb ningú ".

I el millor entrenador del món?

"Per tot el que ha guanyat, només pot ser Guardiola".

Zeman va tenir bones paraules per a tu, però li va dir que no et podia garantir el lloc fix. És cert que et costa aconseguir una samarreta de titular?

"A tots ens agrada jugar, però sóc honest i si no estic bé, sóc el primer a admetre. Però em molesta escoltar que la Roma no va tenir paciència. Van sorgir rumors que no em van agradar, es va dir que no em vaig integrar bé al grup, però jo vaig demostrar que mereixia jugar. En canvi en els amistosos, va succeir que jo estava bé però acabava sempre a la banqueta ".

Tenir al seu costat a un pare ex-futbolista és un avantatge o tot el contrari?

"Un gran avantatge. Em va fer créixer en aquest món i sempre em va indicar el millor camí, però mai ha estat una presència intrusiva per a mi ".

Quina relació té en canvi amb el seu cosí Messi? Ha parlat amb ell últimament?

(Somriu) "En realitat mai hem sabut que érem parents. Tenim una relació normal, però mai m'ha trucat des que sóc aquí ".

Has marcat centenars de gols en els juvenils, s'ha fixat un objectiu amb la samarreta rossonera?

"No. Només vull fer-ho bé i donar-ho tot. No vull ser una comparsa, vull quedar-me ".

Després del derbi de Barcelona i el de Roma, ara coneixerà també el de Milà

"Tinc molta curiositat. A Roma el derbi és una cosa que no es pot descriure, un partit amb història pròpia. Quan jugava un derbi al planter, em exaltava ".

Millor la Champions amb el Milan, ser convocat amb Espanya o el retorn al Barcelona?

"Si guanyo la Champions amb el Milan, segur que em tornarien a convocar amb Espanya. El Barcelona és el passat, sóc aquí per guanyar amb la meva nova samarreta 22 ".