sábado, 22 de septiembre de 2012

El 14 pel 22

He intentat no precipitar-me, intento no precipitar-me. Però finalment tan sols són els fets, els que hem demostren que no sé si finalment haurà sigut bona idea canviar el 14 pel 22.


Realment, en Bojan va encertat en quan va decidir canviar el Milan per la Roma? No pretenc, qüestionar les seves decisions, tant sols pretenc fer balanç del que ha ocorregut fins ara. Sóc conscient que potser en Bojan fins ara no ha fet mèrits suficients per guanyar-se ja la titularitat al Milan. Però crec, que tal i com està el Milan no estaria de més deixar-li provar la suculenta titularitat. No és normal que un equip, com és el Milan estigui jugant com juga i deixi escapar punts o es quedi 0-0 a un marcador de Champions. No és normal que vagin escassos de gols i només juguin amb un davanter i aquest no sigui un killer innat de la area com és en Bojan... La veritat és que ja res és normal en la carrera futbolística d'en Bojan. 


Sempre m'he hagut d'esperar a que triomfes però que el triomf es quedes amb ell per la resta de temps... He hagut de tenir esperança i creure amb ell. Ell, per altra banda, ha lluitat sense descans, ha intentat buscar el camí per trobar la gloria, ha hagut de canviar de samarreta fins a dos cops, ha hagut de suportar l'insuportable i s'ha hagut d'armar de valor per enfrontar totes les hòsties que li dóna la vida constantment. 
Tant és demanar una mica de recompensa per part de la vida? Tant és demanar que li donin oportunitats per demostrar d'una vegada per totes el que val, ara, al Milan? Jo crec que no, i encara menys si tenim en compte tot el que desgraciadament ha hagut de viure en Bo.

Un cop més, demà tenim un altre partit en el punt de mira... Contra l'Udinese a les 15:00h. de la tarda. Molta força Bo!

1 comentario:

  1. Un text de 10! M'ha encantat :) Sempre dic que no m'agrada haver d'escriure o llegir això, ja que desgraciadament les coses no estant anant com voldríem, però tot i així el teu escrit descriu a la perfecció com ho vivim... És frustrant. Esperarem, i tindrem esperança a que tot canvi, quin remei.

    ResponderEliminar