Tres partits jugats, tres partits que no és titular. No imaginava res de cara a aquesta temporada, ja que fa molt de temps que em dono contra una paret cada cop que em faig il·lusions de la possible continuïtat que podria tenir el Bo en una nova temporada que comença. I no us equivoqueu, per res és culpa de en Bojan això, al contrari. És únicament i exclusivament culpa dels entrenadors, cada any estem igual, això és un martiri. En quan creus que tot canviarà i per fi anirà a millor, va i arriba un nou entrenador i et torna a donar una hòstia en tota la cara per dir-ho d'alguna manera.
En Bojan ja no és un nen, el mes vinent complirà 22 anys. Sí, vint-i-dos, és fàcil de dir-ho però moltes coses han passat des de que en Bo era un nen que jugava per primer cop en el primer equip del Barça. Se'm fa impossible dirigir-me cap a ell com "Lo petit Bojan", fa molt temps que en Bo ja no és petit ni jove. És jove en la vida real, no en la vida futbolística. Ja no val aquella excusa de és jove ja jugarà, te temps sense voler el temps t'acaba escapant de les mans sense que tu t'adonis i això és el que li està passant a en Bojan per culpa del munt d'entrenadors que han obert la boca per dir aquesta frase mencionada. És molt injust que una carrera d'un futbolista amb tantíssim talent es vegi returada per fets com aquests, fets que al cap i a la fi són ridículs però molt significants alhora. M'alegra saber però que en Bo fa front a totes aquestes absurdes paraules amb el seu talent desbordant al terreny de joc, m'alegra saber que segueix igual de lluitador que el primer dia, igual de fort i positiu.
Què perquè dic tot això? És senzill d'entendre, no vull que se'ns torni a escapar una altra temporada de les mans, ja ha hagut prou i aquesta temporada és clau. És clau per reprendre les rendes d'un somni a casa, a Barcelona, en fi... Al Barça.
No hay comentarios:
Publicar un comentario