Gràcies.

Gràcies. És aquesta l’única paraula que podria englobar l’agraïment que sento cap a tu després de la sorpresa que em vas donar dissabte. En canvi, aquesta paraula de set lletres es queda curta i insignificant per expressar tot el que vaig sentir al rebre un “m’ha agradat molt!” teu. Han passat ja dos dies, i encara no sóc conscient de res i el que és pitjor, dubto que ho sigui mai.

Sóc una persona pessimista i negativa en tots els àmbits que engloben la sort, també sóc de les que creu que mai res li podrà sortir bé, però sobre tot era de les que pensava que mai de la vida, el seu ídol sabria que existeix-ho. Però ara tot això queda enrere, forma part del passat. Saps una cosa? Ara més que mai m’aplico la famosa frase del teu llibre. Sort, mala sort? Qui ho sap! He après que si fas les coses bé i lluites per molt que sigui des de la distància, sempre rebràs la teva recompensa. Et miro, i sóc incapaç de despertar d’aquest somni, del gran moment viscut, del que em queda per viure i per demostrar-te. Però sobre tot ,m’adono que seguir-te ha sigut el millor que he fet en la meva vida, tu m’has ensenyat a lluitar, a no perdre l’esperança. Tu ets el meu orgull.

Des de sempre he sabut que havia escollit a la persona ideal per tenir com a ídol. Sé que no ets perfecte, perquè ningú en aquest món ho és. Però de cada dia em poses les coses més fàcils, perquè jo pensi que si ho ets. Ets un exemple a seguir Bo, no només per a una persona del carrer sinó, per a qualsevol persona coneguda mundialment com ets tu. Tots haurien d’aprendre de la teva generositat, de la teva empatia però sobre tot haurien d’aprendre de la teva lluita constant. Moltes persones després de cops durs que els hi donat la vida, com els que has pogut rebre tu, haguessin abandonat, però tu al contrari. Has buscat alternatives per arribar al teu somni d’una manera on puguis ser feliç també durant el camí que t’hi porta, i això et fa enorme Bojan. Mai m’ha agradat que et diguin “Lo petit” tu de petit, no tens res, absolutament res. Que siguis més jove que un altre jugador no et fa ser més immadur ni més nen petit, totalment al contrari. Ets una persona que té les idees clares i que per circumstàncies de la vida ha hagut de madurar molt ràpid, una persona que de cada dia es fa més gran com a futbolista però també com a persona.

Avui, en definitiva, sobren les paraules. Com ja et vaig dir, res és suficient. Ara mateix només valen els fets, el fet que tu fessis el que vas fer i el fet que ara i sempre recordaré aquell text que et vas llegir. Mai de la meva vida creia que m’anés a trobar aquí ara mateix, escrivint-te aquestes paraules d’agraïment tant directes per una cosa que has fet, sempre t’he estat agraint el futbol que jugues o ser com ets, però una cosa així creia que mai la podria fer. Però en canvi aquí estic, donant-me raons a mi mateixa més que suficients que em fan veure que alguna cosa estic fent bé si t’has parat a dedicar-me uns minuts de la teva vida. M’ha passat el màxim, el millor que em podia passar... Que tu sàpigues el que sento, que sàpigues que t’admiro. Per molt que fallis, per molts cops que caiguis o hagis de canviar de camí per aconseguir el teu somni, jo seguiré aquí. Creient amb tu dia a dia, perquè t’ho mereixes més que ningú. Et mereixes que el món cregui en les teves capacitats innates per aquest gran talent que tens, el futbol. I una cosa has de recordar, els gols sempre tornen, sempre ho acaben fent i saps perquè? Perquè el portes a la sang Bojan i això mai marxarà.

Gràcies, gràcies de tot cor Bo. Recordaré el que vas fer dissabte passat per mi, amb la mateixa alegria que recordo el gol que li vas marcar al Stuttgart. Potser mundialment no siguis reconegut com el millor futbolista que existeix, però per mi, ho ets i no només pel tros de futbolista que estàs fet.  Sinó perquè si ho combines amb la teva personalitat, el resultat és una persona meravellosa i exemplar.