Roma 1 - Genoa 0

Finalment la Roma ahir es va tornar a emportar els tres punts cap a casa, gràcies a un gol que va marcar Osvaldo, qui ha tornat amb força, així doncs el partit va quedar 1-0 a favor de la Roma.

Els podria descriure com a gloriosos, esplèndids o importants minuts els que vas jugar ahir de cara als partits que ara vindran. Per fi vas poder tornar a jugar una gran estona ahir, i et vas lluir durant tot el temps que et van oferir per a jugar. Sempre vols donar-ho tot quan surts en les segones parts, però ahir era impressionat de la manera en que lluitaves cada pilota, de la manera en que intentaves trobar el gol cada cop que et trobaves a prop de la porteria. Estaves en totes bandes del camp, en la defensa, en mig camp però sobre tot davant, no tant sols vas atacar ahir, sinó que vas defensar i a sobre vas donar grandíssimes passades als demés davanters. 

Però no tot és bo al veure’t jugar d’aquesta manera. En part és frustrant veure tot el que podries donar si et deixessin jugar els minuts que et mereixes, si et deixessin ser titular, és frustrant i alhora és indignant la situació que estàs tornant a viure, però saps? Alguna cosa em diu que d’aquí poc li trauràs el lloc a algun dels dos davanters que no fan absolutament res durant tota l’estona que juguen. T’ho mereixes ara més que mai, per tot el que vas fer ahir i perquè et deu més d’una titularitat pel gol que li vas marcar al Inter ja fa setmanes i setmanes. Però jo no m’oblido de cap ni un gol teu, i sé que encara no t’ha donat aquella titularitat que tant anheles per aquell gol marcat. Qui sap? Potser aquesta titularitat decisiva arriba aquest dissabte contra el Milan, m’encantaria, ja li vas marcar un gol i diria que va ser com a suplent, tant de bo aquest cop ho fos com a titular. Seria un bon moment per tornar-se a retrobar amb el gol no creus?

I per acabar, felicitats pel gran partit que et vas marcar ahir, ets enorme.