Una nova aventura, AC Milan.

És sorprenent. La vida et pot canviar en qüestió d'hores, minuts o fins i tot segons... I això és el que precisament li va passar fa poc a en Bojan.

No em vaig voler enganyar i ja ho vaig dir en la meva penúltima entrada a aquest bloc... Havia vist una mirada d'en Bo delatadora, de les que asseguraven que ell a la Roma no es quedava. I no em vaig equivocar, en Bo ja no es troba a Roma, ni vesteix la samarreta giallorossa que tants enganys ens ha donat. En Bojan ara és jugador de l'AC Milan.
És ràpid i potser fins i tot fàcil de dir, però el que no és fàcil es fer-se la idea que un altre cop el teu jugador preferit, la persona a la que admires, en fi el teu ídol, ha tornat a canviar d'equip perquè un cop més en aquell lloc on estava ja no confiaven en ell. Són moltes les decepcions que porta en Bo acumulades i amb el que ha fet ara em dóna a entendre d'alguna manera, que no vol tornar a passar pel mateix, no vol tornar a viure una altra temporada lluny dels èxits que aconsegueix un equip, tant lluny fins al punt de no sentir-se d'aquell equip, com va ser el cas del Barça. No vol tornar a passar-se una altra temporada assentat a la banqueta en quan van assegurar-li jugar, com ha sigut recentment el cas de la Roma.

Ara en Bojan vol provar sort al Milan, un dels grans equips en Europa, un equip que juga en Champions. Si per alguna cosa el segueix-ho, principalment és per recolzar-lo i donar-li ni que sigui des de Menorca els meus ànims en aquesta nova aventura que ara empren. Però no em sembla bé que ell mateix sense haver jugat un sol partit ja digui que vol quedar-se aquí, que ja no vol tornar al Barça... No comparteix-ho per res aquesta opinió, en primer lloc perquè encara no sap que passarà al Milan i segona el Barça ho ha sigut tot per ell durant molts anys, em sorprendria molt que ara de sobtes s'oblides i deixes de sentir tot el que sent cap aquest equip. Però bé això és una decisió completament seva, jo tant sols puc donar la meva opinió al respecte. L'únic que realment espero aquest any és que les coses vagin bé d'una vegada per totes, que es faci justícia i per fi donin la confiança a en Bo que necessita per marcar un gol rere altre. Tant sols espero, que el deixin jugar, tant com es mereix aquest gran i talentós jugador.

Espero i desitjo amb totes les meves forces que la sort t'acompanyi en aquest nou camí, que puguis superar tots els entrebancs que se't posin al davant. Però sobre tot espero que triomfis d'una vegada per totes, que et superis i demostris a tots els que un dia van deixar de creure amb tu que segueixes aquí, que segueixes sent aquell futbolista que va marcar 800 gols en les categories inferiors del Barça. A per totes Bojan, ara si que si... Aquesta és la teva!

Moltes felicitats!

Tothom està encantat amb el teu aniversari, a tothom li agrada veure't complir anys... Menys a mi. Seré de les poques persones a les que no li agrada veure com et fas encara més gran del que ja ets. 

No em mal interpreteu. M'alegra veure com en Bo va complint anys de la seva vida, el que no m'agrada, és sentir a dintre meu que a poc a poc això s'acaba, que es va fent gran i que la carrera de futbolista és curta. En quan et vaig descobrir, tenies tan sols 17 anys i ara... Ja vas pels 22! Com han passat els anys i amb ells un grapat de moments fantàstics i d'altres molt oblidables. Cada any pel teu aniversari el primer que demano és que per fi aquest pugui ser l'any en el que explotis futbolísticament i aquest any no serà menys, torno a demanar al futur el mateix... Torno a demanar que si us plau la vida et faci justícia d'una vegada per totes, demano que puguem recordar tant tu com totes les persones que et seguim aquests 22 amb un somriure d'orella a orella. 

FELIÇOS 22, ÍDOL! 

Justícia 0-1 Injustícia

Veure com el teu ídol es queda assentat durant el primer partit de Serie A, fa mal. Molt mal. Sabia i era conscient que ahir en Bojan no seria titular, però d'aquí a jugar zero tristos minuts, hi ha tot un món.

Poc importa el resultat de la Roma, en quan en l'any crucial del teu ídol les coses comencen amb mal peu. Són molts els motius que em venen a la ment per estar en contra de la decisió que va prendre ahir Zeman. La decisió de deixar durant tot el partit en Bojan a la banqueta. Però si em demanen un motiu per defensar què ahir en Bo hauria d'haver jugat, el motiu seria el següent: el fet d'haver portat a terme una pretemporada esplèndida i digna d'ara deixar-lo jugar ni que siguin vint minuts de la segona meitat. No m'empasso l'excusa que un altre cop tingués molèsties, ara ja no. De tota la vida, en quan un jugador no es troba en perfectes condicions es queda fora de la convocatòria, ahir en Bo no s'hi va quedar, i a més a més va ser ell mateix qui ens va fer saber a través de twitter que es trobava bé, tant com per poder jugar ahir, el primer partit de lliga.

No em vull precipitar, però tampoc em vull pas enganyar. Porto molts anys al darrera de tot això i ja sé com estan i van les coses amb una sola mirada d'en Bojan. I la que vaig veure-li ahir en quan la Roma va marcar el segon gol, no em va agradar gens. Puc entendre-la perfectament, però no em va fer gràcia. Era aquella mirada de ràbia continguda a punt d'explotar, aquella mirada plena de tristesa però impotència alhora. Una mirada què em va donar a pensar, una mirada què em deia que en aquell moment en Bo era capaç de prendre una decisió sobtada i de les irreversibles, la de marxar de la Roma.
Ja fa massa dies que ronden per internet noticies d'una possible marxa de la Roma, d'una possible cessió a un altre equip, d'un possible canvi en el seu camí. Cada dia intento convencem a mi mateixa que res d'això passarà, però passen els dies i trobo menys motius als que aferrar-me perquè no passi i el que va passar ahir va ser un punt més perquè això pogués passar.

Vull que en Bojan aquesta temporada tingui per fi minuts, però també vull que torni a casa, vull que torni a Barcelona per juny però aquest cop per quedar-se. I si ara desvia el seu camí i marxa de la Roma, potser això no acabi passant. Per això des d'aquí t'animo Bo, des d'aquí vull dir-te que va ser un cop dur el d'ahir, per tu i per tots els que et seguim... Però és tant sols el principi, segueix endavant! Sé que ets capaç de tot i més, per a tu ja res és impossible.

Serie A 2012/2013

A poques hores del inici de la Serie A 2012/2013, ens tornem a trobar davant l'incertesa de saber que passarà aquesta temporada amb en Bojan. Amb sort, serà la seva última temporada a Roma, i a la vinent que jugui ja el podrem veure vestit de curt amb els colors blau i grana.... Això si, si les coses surten bé.

Aquesta temporada és clau perquè ell pugui tornar allà on, molts de nosaltres desitgem tornar-lo a veure. Necessita més que mai la titularitat i que a un killer com és ell l'acompanyin els gols. Esperem que aquesta temporada es compleixin els objectius que sempre s'havia fixat en temporades passades, però aquest cop, amb una meta diferent... La de tornar a casa.

Imaginant un futur blau i grana

De tornada, a Barcelona. Somriures, llàgrimes d'alegria, abraçades, una persona donant-te la benvinguda, una altra dient-te lo feliç que és perquè estiguis de tornada. Colors blau i grana de nou, vestuari amb els teus companys de sempre, els de tota la vida, els de la masia. Trepitjant aquella gespa, amb l'escut que portes al cor a banda i banda de les banquetes. Mirant al voltant de tot el Camp Nou, recordant moments que ja has viscut abans, amb tota l'afició de peus, gràcies a tu i per a tu. Recordant aquelles nits on t'omplies de glòria, o aquelles no tant bones que les passaves a la banqueta assegut a un racó d'ella mirant de no molestar. Recordant com de bonics eren aquells temps en què tant sols pretenies estar tota la vida al club que sents des de petit. Mirant al cel des del Camp nou, baixant la mirada i tornant a sentir aquell camp teu. Recordant que allà  estaràs tu un altre cop vestit de blau i grana, tornant a marcar. Fent vibrar a la gent amb els teus gols i les teves jugades dignes de crack. Sabent que un cop més tens el que volies, tornar a casa i ara per quedar-te. 

M'encanta imaginar-me moments així, moments en els que per uns segons a dins la meva ment torno a veure en Bo lluint la samarreta del Barça, el torno a veure sobre la gespa del Camp Nou, feliç. Rient com només ho feia amb aquella samarreta a damunt el seu cos. Celebrant cada gol com si fos l'últim, com si en aquella celebració se li anés la vida amb ell.
No passa un sol dia en la meva vida en què no supliqui al cel que si us plau aquesta temporada tot surti com ha de sortir perquè l'any vinent el tornem a tenir aquí. Si algun desig puc demanar, és aquest. Necessito tornar a veure en Bo vestit del Barça, necessito tornar a sentir que a dintre seu hi ha una felicitat que només pot aconseguir allà. Necessito que reprengui el seu somni i deixi Roma enrere. Necessito tornar-lo a tenir a casa.

"Deulofeu no debe ser otro Bojan"

"Deulofeu no debe ser otro Bojan"

Aquestes, han sigut les paraules que han sortir de la boca de Jordi Mestre, actual president i directiu responsable del filial del Barça, en una entrevista concedida a Mundo Deportivo. 

Ni comparteixo aquesta opinió ni tot el que envolta a la resposta donada. La veritat és que estic cansada d'haver de llegir aquestes paraules ja fins i tot en entrevistes de persones que formen part directament del Barça. Què volen ara? Protegir als jugadors? Dubto que sigui això. Sempre s'ha dit que en Bo va pujar massa aviat al primer equip del Barça, però dic jo que en el seu moment ell s'ho va guanyar a pols, amb gols i més gols. Jugades dignes de crack, titularitats i moments que donaven molts cops gràcies a ell la victòria al seu equip. Si ara mateix Deulofeu no està al primer equip, sincerament dubto molt que sigui per protegir-lo. Simplement no és prou bo com per arribar-hi a hores d'ara. Però és clar, com ara en Bo es troba fora del Barça són incapaços de reconèixer-li totes les seves capacitats talentoses pel futbol i prefereixen excusar-se amb això, amb que el noi va pujar massa aviat al primer equip i que no volen que aquesta situació es repeteix-hi. He de recordar el motiu perquè en Bojan es troba ara mateix a Roma? No és per haver pujat al primer equip tant jove, ni tampoc és perquè a ell li vingues de gust veure món. És única i exclusivament per culpa del senyor Guardiola al que en Bo mai ha agradat. Us confessaré una teoria que tinc. Com a tot/a bon seguir de Bojan sabreu que en Pep Guardiola l'any que en Bo va pujar al primer equip ell era l'entrenador del Barça B i volia que en Bojan anés aquell any a jugar amb el Barça B, però com és normal i totalment comprensible en aquella edat si el primer equip del Barça et toca a la porta és impossible donar un "no" com a resposta i en Bojan ho tenia tot per triomfar i és clar aquest "no" va ser pel Barça B de Guardiola. Doncs bé, la meva teoria és que tots aquests anys Pep Guardiola com entrenador al primer equip li ha fet pagar a en Bojan aquell "no" que li va donar en el seu moment. Podeu pensar que és una teoria molt rebuscada, però en quan una està tant desesperada per trobar respostes s'aferra al més mínim i fiable. I viscut el que he viscut em sembla realment confirmable aquesta teoria i real. El perquè de explicar aquesta teoria és senzill, en quan una persona diu que no volen que es repeteixi "el cas Bojan" es refereixen a que va pujar molt aviat i va haver de marxar. I en Bo no va marxar per falta de talent, no ens enganyem sinó que l'entrenador per molt que en Bo fes mai veia res, i com és normal necessitava minuts però en Bo de talent ja us dic jo que va sobrat. 

Canviant de tema, i entrant més a la persona de Deulofeu. Personalment no és un jugador que m'agradi, crec que és bastant prepotent i molt individualista, tant sols mira pel seu bé i així no arribarà enlloc. Sincerament si tan bo creessin que és ja estaria al primer equip perquè això que ha dit també Jordi Mestre: "Bojan por edad ahora debería estar en el segundo año del filial"  mai s'ha complert, ni amb Bojan ni amb algun que altre jugador. A cas Thiago no va pujar també molt jove? Doncs ja està. Crec que està tot dit amb aquestes dues últimes indicacions. En quan un jugador és prou bo, ni importa l'edat ni la seva trajectòria, puja al primer equip i s'ha acabat. 

En conclusió Deulofeu mai serà un cas Bojan poden estar tranquils, però sabeu perquè no ho serà? Ja us ho dic jo. Perquè mai li arribarà a la sola de les sabates.

Entrevista completa a Roma Channel

Aquí teniu l'entrevista traduïda al català que van fer-li ahir a en Bojan a Roma Channel.

Com estàs? Aquests dies no has entrenat amb el grup...

Estic millor, estic millorant, tenia una molèstia en l'ingle i tinc la intenció de tractar-la bé.

Sents l'afecte dels fans?

Sí, des del primer dia. Ja vaig dir fa temps que vull pagar l'afecte dels fans i espero tenir l'oportunitat aquest any.

Has començat bé la pretemporada...

Sí, em sento bé. Després de l'experiència de l'any passat he guanyat confiança i vull començar una nova temporada

Sé que t'agrada molt el món del Twitter...

Sí, és una manera interessant de mantenir-se en contacte amb la gent que m'escriu cada dia. Per mi és un plaer.

Un equip molt jove, com ho veus?

És un equip fort, hi ha molts jugadors joves i també jugadors amb experiència, crec que serem forts.

Com veu la Roma aquesta temporada?

Volem fer-ho bé. Si ho fem bé, potser podrem aconseguir estar entre els tres primers.

Sobre l'any passat, una bona temporada, com la avalues?

L'any passat va ser una temporada positiva, no vaig jugar molt però vaig marcar 7 gols. A part de la meta, vaig prendre com la primera experiència en el futbol italià i ho vaig fer bé.

Els entrenaments?

Són durs, mai havia entrenat així, però quan t'adones els treballs serveixen de molt, fins i tot a nivell psicològic.

Luis Enrique, què opines sobre el seu comiat?

Era la seva elecció, ell ho va donar tot, però no va anar bé i respecto la seva decisió.

Veus una semblança entre el futbol de Zeman i el de Guardiola?

El joc de Zeman és més ofensiu, m'encanta. Té moltes coses similars. Per exemple, aquesta intensitat en el joc, ja sigui ofensiva o defensiva, que són 100% durant el partit.

¿Zeman li va donar instruccions?

Fins ara he jugat a l'esquerra, i he jugat dues vegades de davanter centre, i em sento còmode allà també.

La sortida de José Ángel...

Crec que ha fet bé, va veure que no estava jugant aquí, i va triar un bon equip. Si juga, serà un grandíssim jugador.

Un hobby...

M'encanta jugar a tennis quan no jugo a futbol.

Quant al seu futur, li agradaria quedar-se?

He vingut aquí durant dos anys. Vaig decidir continuar a la Roma i no tornar a Barcelona o anar a un altre equip. Sóc aquí perquè vull créixer en la Roma i donar-ho tot per aquest equip. El proper any, si estic feliç i satisfet, per descomptat, la Roma serà una opció important, és un gran equip.

Quan et veurem amb el grup?

En primer lloc vull recuperar-me del tot d'aquesta molèstia i després tornaré amb l'equip. Físicament estic bé. Vull estar a punt per l'inici de la lliga, faré tot el possible per ser-hi.

Quina és la força d'aquest grup?

Aquesta és la característica, però també crec que l'experiència de l'any passat. Amb moltes derrotes, cap satisfacció, i aquest any volem fer-ho millor que l'any passat. L'equip està creixent, estem treballant bé. L'entrenador està fent un gran treball.

En percentatge, quant has donat a la Roma?

Una bona pregunta. Vaig tractar de donar el 100%, no he jugat molt, però cada dia em dedico a donar el 100%.

Faltes de respecte

Potser, un dels partits més estranys que hem vist de la Roma fins ara, va ser el de diumenge passat. I no tant sols per la gran golejada de la Roma per tretze gols a zero (que ha sigut difícil de veure això en els últims mesos de la temporada passada) sinó també per l'estranya entrada i sortida de Bojan del terreny de joc. Durant aquella setmana, en Bo ja s'havia entrenat un parell de cops per separat del grup, però en cap moment es va comentar que pugues tenir molèsties i al veure'l al terreny de joc es van descartar encara més les sospites, si és que havia. Però al no aguantar res al terreny de joc per culpa d'aquestes suposades molèsties es va confirmar que en Bo no es trobava del tot bé físicament. Em sembla indignant i de molt mal gust que ni el propi twitter oficial de la Roma, fes menció a la seva sortida del camp tot perquè estaven concentrats en cantar gols de l'equip. Puc comprendre que una golejada així no es vegi tots els dies, però el Bojan segueix sent jugador d'aquell equip i com tal es mereix una atenció i un respecte. I el que ells van fer per mi només és pot definir com una falta de respecte, però aquesta falta de respecte encara augmenta més al no ser capaços de fer un simple comunicat on es digui que li passa. Si és lleu o greu. Si no fos perquè ell mateix ens ha confirmat que són unes simples molèsties a través del seu twitter, molts de nosaltres encara seguiríem amb el dubte de si estarà temps a jugar o si finalment no hagués sigut res.