Veure com el teu ídol es queda assentat durant el primer partit de Serie A, fa mal. Molt mal. Sabia i era conscient que ahir en Bojan no seria titular, però d'aquí a jugar zero tristos minuts, hi ha tot un món.
Poc importa el resultat de la Roma, en quan en l'any crucial del teu ídol les coses comencen amb mal peu. Són molts els motius que em venen a la ment per estar en contra de la decisió que va prendre ahir Zeman. La decisió de deixar durant tot el partit en Bojan a la banqueta. Però si em demanen un motiu per defensar què ahir en Bo hauria d'haver jugat, el motiu seria el següent: el fet d'haver portat a terme una pretemporada esplèndida i digna d'ara deixar-lo jugar ni que siguin vint minuts de la segona meitat. No m'empasso l'excusa que un altre cop tingués molèsties, ara ja no. De tota la vida, en quan un jugador no es troba en perfectes condicions es queda fora de la convocatòria, ahir en Bo no s'hi va quedar, i a més a més va ser ell mateix qui ens va fer saber a través de twitter que es trobava bé, tant com per poder jugar ahir, el primer partit de lliga.
No em vull precipitar, però tampoc em vull pas enganyar. Porto molts anys al darrera de tot això i ja sé com estan i van les coses amb una sola mirada d'en Bojan. I la que vaig veure-li ahir en quan la Roma va marcar el segon gol, no em va agradar gens. Puc entendre-la perfectament, però no em va fer gràcia. Era aquella mirada de ràbia continguda a punt d'explotar, aquella mirada plena de tristesa però impotència alhora. Una mirada què em va donar a pensar, una mirada què em deia que en aquell moment en Bo era capaç de prendre una decisió sobtada i de les irreversibles, la de marxar de la Roma.
Ja fa massa dies que ronden per internet noticies d'una possible marxa de la Roma, d'una possible cessió a un altre equip, d'un possible canvi en el seu camí. Cada dia intento convencem a mi mateixa que res d'això passarà, però passen els dies i trobo menys motius als que aferrar-me perquè no passi i el que va passar ahir va ser un punt més perquè això pogués passar.
Vull que en Bojan aquesta temporada tingui per fi minuts, però també vull que torni a casa, vull que torni a Barcelona per juny però aquest cop per quedar-se. I si ara desvia el seu camí i marxa de la Roma, potser això no acabi passant. Per això des d'aquí t'animo Bo, des d'aquí vull dir-te que va ser un cop dur el d'ahir, per tu i per tots els que et seguim... Però és tant sols el principi, segueix endavant! Sé que ets capaç de tot i més, per a tu ja res és impossible.
No hay comentarios:
Publicar un comentario