Una nova etapa.

Ha sigut la meva vida durant molt de temps... Allà expressava tot el que sentia pel meu ídol, en aquell lloc vaig conèixer persones excepcionals, persones que ara ho són tot. Però de repent t'aixeques un matí i tot ha canviat, aquell lloc està irreconeixible Com ja us podeu imaginar us estic parlant del fotolog, sóc la propietària de /cincminutsambtu, he decidit traslladar-me aquí perquè crec que podrà ser una bona manera de continuar amb l'admiració cap al meu ídol. Però el fotolog s'ha acabat, ahir va arribar al seu fi, no puc continuar en aquestes condicions i molt menys en un lloc on tant sols em deixen escriure tres-centes paraules, se em fa completament impossible i inaguantable.  

No puc expressar la meva admiració cap a en Bojan en tres-centes paraules ni tant sols els dies en els que no hi ha noticies, i la veritat és que no m'he pogut quedar indiferent davant aquesta situació. Sí, em fa molt mal deixaro us sóc sincera però alhora he de mirar endavant no em puc quedar atrapada en aquell lloc que ara mateix s'ha tornat en una cosa horrible. 

No reconec /cincminutsambtu, ni res del que l'envolta, el món em va caure als peus, al veure com me l'havien transformat, però res canviarà a dintre meu per molt que el lloc que li tenia dedicat al meu ídol canvi, el segueixo admirant tant o més que dimarts. 

Tampoc puc escriure aquest text sense mencionar a /bkrkiic_tot (ara mateix, bojankrkicpage.blogspot.com) el seu fotolog ho ha sigut tot per a mi durant moltíssims anys, gairebé des de que vaig començar a seguir a en Bojan, podem dir que ha format part de la meva vida, de mi mateixa... Ho ha sigut pràcticament tot. Per molt trista que estigues un dia, entrava en aquell lloc i som-reia al instant, era impossible entrar-hi i no fer-ho, veure tots aquells textos escrits des de la més profunda admiració, m'emocionava i a dia d'avui encara ho segueix fent, bé m'atreviria a dir que encara més que abans si és que es pot. Dia 15 d'agost de 2010 em vaig atrevir a obrir /cincminutsambtu i a comentar-la a ella, la persona que ara em recolza tots els dies de la meva vida, la que em fa veure les coses d'una altre manera en moltes situacions, la que amb mi viu tot el relacionat amb el nostre ídol, el que realment ens ha unit. I avui, dia 9 de febrer de 2012 comença una nova etapa, una nova etapa on ja no existirà el fotolog i deixarà pas a aquest nou blog que avui comença, però aquí res canviarà. Tots els dies hi podreu seguir trobant informació de Bojan Krkic, i el més important /bkrkiic_tot estarà amb mi.