Un gol que dóna força

Que el Milan no anava a acabar bé l'any, no era cap secret. Durant aquests mesos s'han estat encaixant moltes derrotes i la de dissabte contra la Roma va ser la que va tancar un inici de temporada no gaire bé pel Milan.

Així i tot, en Bojan va poder ressorgir d'aquestes derrotes i acabar l'any amb el seu segon gol com a rossonero. Tot i ser un gol que no va afectar al resultat final per obtenir la victòria  va ser un gol important per a ell, ja que els gols sempre li donen força i ànims per poder continuar endavant en moments com aquests, en els que no te oportunitat de poder jugar tot el que voldria. 

La veritat és que a hores d'ara encara no entenc a que han vingut aquesta successió de partits a la banqueta per a en Bojan. No es compren pel següent motiu, perquè en els partits jugats com a titular, tot i no marcar, va aportat vitalitat i acció a l'equip. En conseqüència, en Bojan, com sempre, va rebre la banqueta a canvi. No em volia precipitar durant aquests mesos a fer comentaris sobre com estava actuant l'entrenador del Milan a sobre en Bojan per por a equivocar-me, però ara un cop més puc afirmar que no s'està tornant a valorar a en Bojan de manera total. Tant sol se li valoren moments puntuals del joc i queden en oblid de molts altres, fet que no em sembla per a res just. Sé que, per altra banda en Bo hauria d'haver marcat gols en els partits que va ser com a titular per a callar algunes boques, però no tot es basa en els gols... Sí, són importants i molt. Però a aquestes altures en Bo sap molt més que no tant sols fer gol, ha crescut molt com a jugador durant aquests últims anys, sobre tot durant l'any passat a la Roma i ha habituat a fer accions que abans es veien molt poc en ell i crec que se'l hauria de valorar més en aquests punts.

Espero que de cara a l'any vinent es puguin valorar molt més aquests punts citats a en Bojan, ja que és un moment clau per a donar-li l'oportunitat constant i la continuïtat que es mereix. Aquí podeu reviure el gol de dissabte contra la Roma que va marcar en Bo i aprofito a més aquest text per desitjar-us a tots un molt bon nadal i donar les gràcies per haver seguit el nostre twitter (info_bojankrkic) durant el seu primer any!

https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=QUpncigFq5c

Ignorants pel món

Ahir matí, em van afirmar que si en Bojan s’hagués quedat finalment al Barça s’hauria tornat una persona prepotent, egoista i creguda.

Mai hagués arribat a imaginar que pronunciarien tals adjectius cap a en Bojan. M’han arribat a afirmar de tot sobre ell, però mai aquestes paraules que tant m’ha dolgut haver de sentir. En el moment en el que van sortir aquestes paraules de la boca de la persona que m’ho va afirmar, vaig sentir una frustració i una impotència inimaginables, una sensació que feia molt que no sentia, aquella que t’arriba a tocar la moral.

Sé que no conec en Bo personalment , i que tampoc he tingut l’oportunitat de veure com actua en el seu dia a dia realment, però si d’alguna cosa estic segura en aquesta vida és que en Bojan no és cap egoista i prepotent. Una persona egoista no es preocupa pels seus seguidors, ni t’envia missatges de veu felicitant-te. Una persona prepotent, no te gestos de parar-se davant els seus fans i fer-se una simple foto. Una persona creguda, no s’hagués sentit fatal cada cop que en Pep Guardiola es reia de ell de mala manera.                                                                        

Qualsevol persona en el seu lloc hauria dit tot el que pensava a aquest entrenador, en canvi ell va tragar-s’ho i va haver de tirar endavant com va poder en el seu moment. Lluitant de manera constant i fent-se un lloc en un equip que el tractava injustament. Mai arribaré a entendre aquest odi que te la gent cap a en Bojan sense motius concrets i que et puguin esmentar de manera ràpida, en quan preguntes perquè aquest odi cap a ell l’únic que es rep per a resposta és el silenci o l’excusa que no va donar prou durant les quatre temporades al primer equip. Altres persones per altra banda també, m’han arribat a dir com a excusa que en Guardiola va escollir als millors pel seu equip i que si mai estava a l’onze titular era per algun motiu i jo els contesto, no va fer suficients mèrits en la temporada del trident Pedro-Bojan-Messi? No va fer prou gols i assistències magnifiques per ajudar a l’equip, va arribar a marcar el gol que ens portava a la final de la Champions i així i tot que rebia en Bojan a canvi? Critiques i més critiques, sempre ha sigut una persona criticada per l’afició del Barça sense motius suficients per a que ho puguin justificar-ho.

Sabeu el que en penso de totes aquestes persones que critiquen sense motiu algun? Que formen tots part de la mateixa secta, la que està al voltant d’en Pep Guardiola. Ell no el deixava jugar, doncs la gent tampoc el volia. No perquè un entrenador guanyi copes i copes el fa ser millor persona, perquè com a persona és un zero, ha destrossat la vida a molts jugadors. Mai posaré en dubte la seva labor com a entrenador, però si les seves accions com a esser humà. Però això no és tot, se’m acut un altre motiu per a justificar aquestes critiques. L’enveja, motiu que porta als essers humans a odiar als demés, són molts els que veuen amb en Bojan el seu somni reflectit però frustrat que ell ha pogut aconseguir i que molts altres no.

Clar queda doncs, que d’envejosos n’està ple el món, d’honestos pocs, però us puc assegura que en Bo és un d’aquests pocs i en pot estar ben orgullós de ser-ho.

"Bojan-Milan, una història d'amor"

Aquest matí ha sortit un article al diari Sport, escrit per Ivan San Antonio (qui va ajudar a en Bojan a escriure el seu llibre autobiografic) on comenta diverses situacions que ha viscut en Bo al voltant d'aquests dos últims anys en la seva carrera futbolística.

L'article es titula "Bojan-Milan, una història d'amor", en ell durant la primera part ens recorda la dura i ràpida marxa d'en Bojan del Barça, ens reviu moments com els què va explicar en alguns capitols del seu llibre, d'entre d'altres. A continuació ens fa un breu resum del seu any amb la Roma, on esmenta que el de Linyola es va quedar amb les ganes de poder donar més d'ell mateix al acabar la temporada. Hi ha que dir també, que en els primers partits la sort no el va acompanyar gens, sinó que totalment al contràri i a arrel d'això va acabar seient més a la banqueta que sortint a lluitar al terreny de joc. 

Un cop recordardes aquestes dues etapes de la carrera futbolística d'en Bojan, ens posa en el present i ens situa en el Milan. Pel que diu a l'article, en Bojan es troba molt a gust allà, s'ha adaptat amb molta més ràpidesa i s'està convertint a poc a poc en una peça clau per a aquest equip. També ens comenta que en Bo es va convertir en l'home del partit del passat dimarts en la Champions. 

A banda de comentar-nos la seva vida futbolística, ens comenta la situació que pot viure l'any vinent de cara a la tornada al Barça. Com ja sabreu, aquests últims dies s'ha estat parlant molt de la seva possible NO tornada o que ja està comprat pel Milan. Doncs bé, res del que s'ha dit és cert. L'acord segueix igual que al principi, l'únic que ha canviat és que ara  el Milan també te una opció de compra, però així i tot la Roma segueix tenint prioritat a l'hora de comprar en Bojan. Però com ja he dit abans, en Bo segueix obligat a tornar l'any vinent al Barça si no hi ha nous canvis.

Milan 1-1 Màlaga

Milan 1-1 Màlaga. Amb aquest empat el Milan va acabar com a segon del seu grup de la Champions.

Pel que fa a en Bojan, un cop més va estar esplèndid en el partit d'ahir, Allegri va tornar a confiar amb les seves possibilitats i en Bo no va decebre durant cap minut del partit. 

Va estar actiu i lluitador un partit més, aquest cop davant el Màlaga. Fins i tot els comentaristes del partit de Canal+ es van atrevir a dir que: "Bojan esta destrozando al Málaga"  i moltes altres frases que deixaven entreveure qui estava sent l'home del partit una altre vegada, qui estava sent el millor del Milan i qui estava en cada acció atacant del Milan. 

A les seves botes va estar un gol durant la primera part, un potent xut des de fora de la àrea que per poc no acaba a dins la porteria. Poc després d'aquest intent de gol, van venir molts altres més, centrades cap a la àrea o jugades on deixava anar la seva qualitat. Va participar en totes les jugades que algun jugador volia portar a gol, va defensar i va assistir en molts moments del partit. En definitiva, ahir va tenir-ho tot, però sobre tot el millor de tot és que sense marcar ens va fer viure un partit intens i actiu en tot moment, deixant per complet l'avorriment de banda.

Enrere estan quedant els partits a la banqueta i per endavant l'esperen partits de 90 minuts al terreny de joc, aquesta sembla ser la bona, per fi, està arribant el moment de en Bo. Esperem que pugui continuar gaudint de confiança aquest diumenge a les 15:00h. davant la Fiorentina.

El gol rossonero

Que en Bo m'hagi ensenyat que l'esperança mai es perd no és res nou... Però si és nou, veure com en Bojan celebra un gol amb la samarreta rossonera, és un fet que molts portàvem esperant des de fa molt de temps amb ansies i emoció. I ahir, per fi, va passar.

Ahir a la tarda tot apuntava que en Bo finalment seria titular davant el Chievo, després de la gran segona part que havia fet al partit passat. Era de bojos deixar-lo fora de l'onze vista la seva actuació davant el Palerm. Així doncs, Allegri va fer cas del que havia vist aquell dimarts al terreny de joc i va optar per posar a Bojan en el terreny de joc des del inici del partit. 

En Bo, com no podia ser de cap altra manera va respondre a la confiança que va dipositar en ell, Allegri. Va respondre amb un joc brillant, net i completament constant, sense recaure en un sol moment del partit. L'execució del gol va ser espectacular, un gran xut des de fora de la àrea, d'allò més potent per poder encaixar el tercer gol del Milan. 

La paraula alegria és queda molt curta, per definir el que em fa sentir el gol que va marcar ahir en Bo, a part de molts sentiments i emocions, sobretot em va fer sentir que a partir d'ara les coses aniran de bé a millor. Si Allegri per fi comença a confiar totalment amb ell, estic segura que en Bo no deixarà de marcar gols per poder portar l'equip al més alt.

 En Bo és un jugador que encara pot donar molt de si, va començar al Barça, es va creixer de manera bestial a la Roma i aquí pot explotar definitivament el seu gran talent que l'ha fet arribar fins aquí. Tan sols necessita la cosa que sempre li ha faltat, la confiança... Per poder tirar endavant, per poder jugar a gust, segur i amb més vitalitat que mai i tot apunta que a partir d'ara Allegri pot ser l'entrenador indicat per donar-li aquesta confiança que en Bo tant anhela des de fa molts anys.

I que dir-te a tu Bo? Segueixes tant enorme i talentós com sempre, no em cansaré de repetir-te que ets símbol de lluita i sacrifici constant. Hi ha molta gent que no ho veu o no ho vol veure, però el que fas dia a dia té un mèrit espectacular i inassolible per a molts. Grandiós, Bo.

Torna el millor Bojan

Ahir Bojan, sense cap dubte va ser decisiu durant tot el temps que va estar en el terreny de joc. 

Va donar velocitat, ritme i sobre tot grans jugades que van ajudar a empatar a l'equip. Només cal recordar que els dos gols per part del Milan van ser amb ell al camp.                              Moltes són les jugades que em podria dedicar a recordar sobre el partit que va jugar ahir en Bojan. Va estar més crack que mai i brillant en tot moment. Des del primer instant en què va sortir va respondre com cal, hi ha que dir també que ahir va tenir oportunitat d'estar més temps al terreny de joc del que últimament li havien acostumat a estar i això el va ben beneficiar.  Però en lloc de quedar-me només amb les grans jugades que va fer, m'agradaria també destacar les seves ganes i la lluita que va posar en cada minut de joc. S'ha de saber valorar, i és important fer-ho alhora, ja que venia d'uns partits difícils en els que casi ni havia pogut jugar o ni jugava directament i que tot i això en quan te l'oportunitat de jugar uns bons minuts, els aprofiti s'ha de tenir en compte, ja que no tots els futbolistes tenen la capacitat de fer-ho. 

Pel que fa a jugades, em quedo amb un xut directe a porteria des de fora de l'àrea d'allò més potent, en el que demostra confiança i seguretat. Per altra banda també per suposat, l'assistència que va donar en el primer gol del Milan, gol que sense ell no hagués sigut possible. 

Em sento realment orgullosa del partit que va jugar ahir en Bo, m'alegra tornar-lo a veure així d'actiu i lluitador, fa temps que desitjava viure jugades com les d'ahir. Espero d'ara en endavant veure sempre el nostre Bo, el lluitador.

Milan 0-1 Inter

Tenint en compte tot el que ha hagut de passar en Bojan al llarg de la seva carrera esportiva, té un gran mèrit que ahir fos titular i jugues durant tot el partit. Bojan, ahir va ser titular en el derbi més esperat per tots els rossoneros, el Milan-Inter.

És tot un orgull poder escriure aquestes paraules, ja que els primers, no van ser partits fàcils, Allegri mai deixava que en Bo fos titular. Ara per fi el de Linyola ho ha aconseguit i sembla que de moment va per llarg si les coses no canvien. Ja són tres els partits consecutius que en Bo juga com a titular. La veritat és que als primers partits que va jugar amb la samarreta del Milan, no acabava de veure aquell Bojan lluitador i actiu, però ara l'estic tornant a retrobar, sobre tot des de que ha començat a ser titular, se'l veu amb ganes. Però sobre tot se'l veu molt durant els noranta minuts o els que jugui, en acció i en atac. Generant joc sempre que pot i esquivant a tots els jugadors possibles per tirar endavant la jugada plantejada. 

En definitiva, fent balanç i tenint en compte que fa molt poc que està a Milan se'n està en sortint força bé, jo diria que fins i tot molt bé, m'agrada el joc que fa i estic segura que si segueix així no tardarà en arribar el gol. L'únic problema que hi ha i amb el que ens trobem un cop rere altre, és que cada vegada que en Bo comença a ser titular hi ha una aturada per seleccions, cosa que sobra molt, però bé no entraré en aquest tema. Ara, a esperar a dia 21, on es jugarà el pròxim partit i esperem que amb un Bojan en l'onze inicial.

Parma 1-1 Milan

Per fi, després de molts partits va arribar la titularitat per en Bojan. Qui havia espera't partit rere partit aquest moment des de la banqueta amb moltes ganes segur. 

L'ocasió va arribar davant el Parma, amb qui van empatar 1-1. Malgrat aquest empat, Bojan va deixar un molt bon gust de boca en el seu primer partit com a titular amb el Milan, estic realment contenta de com va jugar, sobre tot cap al final de la primera part cap endavant.
Durant gran part de la primera meitat, se'l va veure poc, casi ben bé res per ser sincers, però de sobte va despertar, es va cansar que no li passessin cap pilota i es va espavilar sol, va tirar cap amunt directe a porteria i va fer algun que altre xut molt bo! 

Sobre tot però, del partit jo destacaria l'assistència que va donar de gol a l'equip, en part gràcies a ell aquell gol es va poder pujar al marcador. Tot i no haver marcat va fer un gran paper sobre el terreny de joc, esperem que Allegri ho valori, que sigui un dels pocs entrenadors que li valori les coses què fa, i el puguem tornar a veure molt aviat en l'onze titular!

El 14 pel 22

He intentat no precipitar-me, intento no precipitar-me. Però finalment tan sols són els fets, els que hem demostren que no sé si finalment haurà sigut bona idea canviar el 14 pel 22.

Realment, en Bojan va encertat en quan va decidir canviar el Milan per la Roma? No pretenc, qüestionar les seves decisions, tant sols pretenc fer balanç del que ha ocorregut fins ara. Sóc conscient que potser en Bojan fins ara no ha fet mèrits suficients per guanyar-se ja la titularitat al Milan. Però crec, que tal i com està el Milan no estaria de més deixar-li provar la suculenta titularitat. No és normal que un equip, com és el Milan estigui jugant com juga i deixi escapar punts o es quedi 0-0 a un marcador de Champions. No és normal que vagin escassos de gols i només juguin amb un davanter i aquest no sigui un killer innat de la area com és en Bojan... La veritat és que ja res és normal en la carrera futbolística d'en Bojan. 

Sempre m'he hagut d'esperar a que triomfes però que el triomf es quedes amb ell per la resta de temps... He hagut de tenir esperança i creure amb ell. Ell, per altra banda, ha lluitat sense descans, ha intentat buscar el camí per trobar la gloria, ha hagut de canviar de samarreta fins a dos cops, ha hagut de suportar l'insuportable i s'ha hagut d'armar de valor per enfrontar totes les hòsties que li dóna la vida constantment. 

Tant és demanar una mica de recompensa per part de la vida? Tant és demanar que li donin oportunitats per demostrar d'una vegada per totes el que val, ara, al Milan? Jo crec que no, i encara menys si tenim en compte tot el que desgraciadament ha hagut de viure en Bo.

Un cop més, demà tenim un altre partit en el punt de mira... Contra l'Udinese a les 15:00h. de la tarda. Molta força Bo!

AC Milan 0-1 Atalanta

També a la banqueta estarà el debut en San Siro en la memòria d'en Bojan, almenys el inici del partit. 

Va quedar clar, que ahir tots els que pensàvem o ens il·lusionàvem un cop més pensant que veuríem en Bojan com a titular, ens vam quedar amb la mateixa cara de sempre al saber l'alineació. No pretenc criticar ja al segon partit la gestió que està portant a terme Allegri, aquest cop era una qüestió de il·lusions més que res. Sempre cau bé veure el teu ídol com a titular i que pot aprofitar del tot els minuts que se li donin. Però un cop més per desgràcia no va poder ser.

Com he dit no criticaré encara la seva no titularitat, però el que si criticaré és el fet de jugar tant endarrerit a dins el camp. No em sembla del tot normal, que Allegri faci jugar a en Bojan, un davanter centre pur casi més lluny de la posició dels mig campistes. Sóc de les que sempre ha pensat que si deixessin jugar a en Bojan en la seva posició pura, donaria encara molt més de si mateix però sembla ser que de moment cap entrenador està disposat a fer-ho. 

Haurem d'esperar ara, a dimarts, dia on es disputara el primer partit de la fase de grups de la Champions League, per veure un cop més si el mister confia amb les talentoses capacitats d'en Bojan i el posa com a titular en aquest important partit pel AC Milan.

"Vull quedar-me al Milan"

El noi que va batre tots els rècords de precocitat és tímid, realment educat i demostra ser més jove que la seva vertadera edat. Bojan Krkic sembla lluny de Zlatan Ibrahimovic per caràcter, però en els seus dots té les mateixes ànsies de gol. La llegenda diu que va marcar 800 a la pedrera blaugrana, 26 en Lliga amb el primer equip en 106 partits (però només 40 com a titular). Dijous passat va marcar en el partidet (doblet), ara espera el debut a San Siro i el seu primer gol oficial amb el Milan. Per comentar una altra història i demostrar que no ha perdut l'olfacte del gol.

Bojan, el 22 al Milan és una càrrega pesada, durant 6 temporades va estar a esquena de Kaká que va guanyar una Lliga de Campions, un Mundial de Clubs, dues Supercopes d'Europa, un scudetto i una Supercopa Italiana

"Ho sé, però no és el nombre més pesat que he portat. Al Barcelona tenia el 9, que abans va ser d'Ibrahimovic, Ronaldo i Cruyff. En qualsevol cas, jo no sóc una d'aquestes persones que s'uneix al nombre: vaig triar el 22 perquè vaig arribar al Milan el dia del meu 22 aniversari ".

A propòsit d'Ibrahimovic, els seus destins s'han creuat bastant: a Barcelona va ser ell qui li va prendre el lloc i aquest estiu va arribar després de la marxa de Zlatan. Li pesa haver de substituir-lo?

"Jo no sóc aquí per substituir-lo, som molts en l'atac. Ibrahimovic és un gran però som totalment diferents: ell fa dos metres, jo faig 170 cms. Tenim diferents qualitats ".

Però és veritat que Zlatan té un caràcter tan complicat de gestionar?

"Vaig tenir la fortuna de conèixer i he de dir que, a part de ser un gran, té un gran cor. L'estimo molt i crec que a Barcelona va merèixer ser tractat de manera diferent pel que va fer ".

Ibra ha abandonat Itàlia com tants altres campions en aquesta última temporada, però tu en canvi vas decidir fer el camí invers. Què el va animar a deixar el Barcelona per venir a un futbol que està en crisi?

"No crec que el futbol italià estigui en crisi, és totalment diferent al que vaig aprendre de petit a Espanya. És molt més tàctic, més ordenat, hi ha major atenció a nivell defensiu. No és fàcil jugar aquí, però estic content pels meus progressos, crec que he crescut molt. No existeix el futbol perfecte ".

Es penedeix d'haver abandonat Barcelona?

"Mai. Fins fa algun any enrere mai se m'havia passat pel cap el jugar en un altre equip diferent del Barça, no era capaç d'imaginar. Vaig començar amb 9 anys, vaig passar per totes les categories inferiors, vaig anar de blaugrana durant 12 anys i pensava que em quedaria per sempre. Però va aparèixer l'oportunitat d'anar-me'n a Itàlia i li dono gràcies a Déu per concedérmela. Roma em va obrir un altre món, vaig conèixer una realitat totalment diferent, tant des del punt de vista futbolístic com humà. I això només pot ser una cosa positiva per al meu creixement professional ".

Però l'intent de Luis Enrique d'aplicar el model del Barcelona a la Roma va ser un fracàs. Segons tu, com va ser?

"No sé si Luis va fallar, jo no crec que això fos cosa seva. L'error va ser voler comparar la Roma amb el Barcelona i pretendre copiar el seu estil de joc. Luis venia d'aquest club però no era possible jugar d'aquesta manera, la roma havia de crear el seu propi camí. Amb Luis tots es lamentaven i estaven enfadats perquè no arribaven els resultats, després ha estat fitxat Zeman que fa el seu propi joc, però al voltant de l'equip hi ha un altre clima. És més, Zeman és molt més ofensiu i més 'espanyol' que Luis i la seva filosofia no té res a veure amb la del futbol italià ".

Quina filosofia té el Milan?

"És aviat per dir-ho, he realitzat pocs entrenaments amb l'equip. Però a Bologna de seguida em vaig sentir com a casa. L'equip va fer el que va demanar l'entrenador. Tenim bona qualitat, podem fer-ho bé ".

Poden apuntar al scudetto o pensa com Allegri i Ambrosini, que la Juve està un esglaó per sobre de la resta?

"Crec que hi ha molts equips aquest any que poden lluitar per l'scudetto. El Milan s'ho mereix per la història que té, només hem de pensar en jugar sense tenir por de ningú ".

Com va ser l'impacte a Milanello?

"Bé. S'entén de seguida que és un ambient sa. Aquí m'he trobat amb Carmona i Didac Vilà, que van ser els meus companys en les categories inferiors d'Espanya ".

Quin és el millor entrenador que ha tingut fins ara?

"Rijkaard, perquè va ser qui em va donar a conèixer i a part sempre vaig sentir la seva confiança. No va ser un any gens fàcil però no es va fer condicionar. Té una gran personalitat i sota el perfil humà, la relació que vaig tenir amb ell no la vaig tenir amb ningú ".

I el millor entrenador del món?

"Per tot el que ha guanyat, només pot ser Guardiola".

Zeman va tenir bones paraules per a tu, però li va dir que no et podia garantir el lloc fix. És cert que et costa aconseguir una samarreta de titular?

"A tots ens agrada jugar, però sóc honest i si no estic bé, sóc el primer a admetre. Però em molesta escoltar que la Roma no va tenir paciència. Van sorgir rumors que no em van agradar, es va dir que no em vaig integrar bé al grup, però jo vaig demostrar que mereixia jugar. En canvi en els amistosos, va succeir que jo estava bé però acabava sempre a la banqueta ".

Tenir al seu costat a un pare ex-futbolista és un avantatge o tot el contrari?

"Un gran avantatge. Em va fer créixer en aquest món i sempre em va indicar el millor camí, però mai ha estat una presència intrusiva per a mi ".

Quina relació té en canvi amb el seu cosí Messi? Ha parlat amb ell últimament?

(Somriu) "En realitat mai hem sabut que érem parents. Tenim una relació normal, però mai m'ha trucat des que sóc aquí ".

Has marcat centenars de gols en els juvenils, s'ha fixat un objectiu amb la samarreta rossonera?

"No. Només vull fer-ho bé i donar-ho tot. No vull ser una comparsa, vull quedar-me ".

Després del derbi de Barcelona i el de Roma, ara coneixerà també el de Milà

"Tinc molta curiositat. A Roma el derbi és una cosa que no es pot descriure, un partit amb història pròpia. Quan jugava un derbi al planter, em exaltava ".

Millor la Champions amb el Milan, ser convocat amb Espanya o el retorn al Barcelona?

"Si guanyo la Champions amb el Milan, segur que em tornarien a convocar amb Espanya. El Barcelona és el passat, sóc aquí per guanyar amb la meva nova samarreta 22 ".

Una nova aventura, AC Milan.

És sorprenent. La vida et pot canviar en qüestió d'hores, minuts o fins i tot segons... I això és el que precisament li va passar fa poc a en Bojan.

No em vaig voler enganyar i ja ho vaig dir en la meva penúltima entrada a aquest bloc... Havia vist una mirada d'en Bo delatadora, de les que asseguraven que ell a la Roma no es quedava. I no em vaig equivocar, en Bo ja no es troba a Roma, ni vesteix la samarreta giallorossa que tants enganys ens ha donat. En Bojan ara és jugador de l'AC Milan.
És ràpid i potser fins i tot fàcil de dir, però el que no és fàcil es fer-se la idea que un altre cop el teu jugador preferit, la persona a la que admires, en fi el teu ídol, ha tornat a canviar d'equip perquè un cop més en aquell lloc on estava ja no confiaven en ell. Són moltes les decepcions que porta en Bo acumulades i amb el que ha fet ara em dóna a entendre d'alguna manera, que no vol tornar a passar pel mateix, no vol tornar a viure una altra temporada lluny dels èxits que aconsegueix un equip, tant lluny fins al punt de no sentir-se d'aquell equip, com va ser el cas del Barça. No vol tornar a passar-se una altra temporada assentat a la banqueta en quan van assegurar-li jugar, com ha sigut recentment el cas de la Roma.

Ara en Bojan vol provar sort al Milan, un dels grans equips en Europa, un equip que juga en Champions. Si per alguna cosa el segueix-ho, principalment és per recolzar-lo i donar-li ni que sigui des de Menorca els meus ànims en aquesta nova aventura que ara empren. Però no em sembla bé que ell mateix sense haver jugat un sol partit ja digui que vol quedar-se aquí, que ja no vol tornar al Barça... No comparteix-ho per res aquesta opinió, en primer lloc perquè encara no sap que passarà al Milan i segona el Barça ho ha sigut tot per ell durant molts anys, em sorprendria molt que ara de sobtes s'oblides i deixes de sentir tot el que sent cap aquest equip. Però bé això és una decisió completament seva, jo tant sols puc donar la meva opinió al respecte. L'únic que realment espero aquest any és que les coses vagin bé d'una vegada per totes, que es faci justícia i per fi donin la confiança a en Bo que necessita per marcar un gol rere altre. Tant sols espero, que el deixin jugar, tant com es mereix aquest gran i talentós jugador.

Espero i desitjo amb totes les meves forces que la sort t'acompanyi en aquest nou camí, que puguis superar tots els entrebancs que se't posin al davant. Però sobre tot espero que triomfis d'una vegada per totes, que et superis i demostris a tots els que un dia van deixar de creure amb tu que segueixes aquí, que segueixes sent aquell futbolista que va marcar 800 gols en les categories inferiors del Barça. A per totes Bojan, ara si que si... Aquesta és la teva!

Moltes felicitats!

Tothom està encantat amb el teu aniversari, a tothom li agrada veure't complir anys... Menys a mi. Seré de les poques persones a les que no li agrada veure com et fas encara més gran del que ja ets. 

No em mal interpreteu. M'alegra veure com en Bo va complint anys de la seva vida, el que no m'agrada, és sentir a dintre meu que a poc a poc això s'acaba, que es va fent gran i que la carrera de futbolista és curta. En quan et vaig descobrir, tenies tan sols 17 anys i ara... Ja vas pels 22! Com han passat els anys i amb ells un grapat de moments fantàstics i d'altres molt oblidables. Cada any pel teu aniversari el primer que demano és que per fi aquest pugui ser l'any en el que explotis futbolísticament i aquest any no serà menys, torno a demanar al futur el mateix... Torno a demanar que si us plau la vida et faci justícia d'una vegada per totes, demano que puguem recordar tant tu com totes les persones que et seguim aquests 22 amb un somriure d'orella a orella. 

FELIÇOS 22, ÍDOL! 

Justícia 0-1 Injustícia

Veure com el teu ídol es queda assentat durant el primer partit de Serie A, fa mal. Molt mal. Sabia i era conscient que ahir en Bojan no seria titular, però d'aquí a jugar zero tristos minuts, hi ha tot un món.

Poc importa el resultat de la Roma, en quan en l'any crucial del teu ídol les coses comencen amb mal peu. Són molts els motius que em venen a la ment per estar en contra de la decisió que va prendre ahir Zeman. La decisió de deixar durant tot el partit en Bojan a la banqueta. Però si em demanen un motiu per defensar què ahir en Bo hauria d'haver jugat, el motiu seria el següent: el fet d'haver portat a terme una pretemporada esplèndida i digna d'ara deixar-lo jugar ni que siguin vint minuts de la segona meitat. No m'empasso l'excusa que un altre cop tingués molèsties, ara ja no. De tota la vida, en quan un jugador no es troba en perfectes condicions es queda fora de la convocatòria, ahir en Bo no s'hi va quedar, i a més a més va ser ell mateix qui ens va fer saber a través de twitter que es trobava bé, tant com per poder jugar ahir, el primer partit de lliga.

No em vull precipitar, però tampoc em vull pas enganyar. Porto molts anys al darrera de tot això i ja sé com estan i van les coses amb una sola mirada d'en Bojan. I la que vaig veure-li ahir en quan la Roma va marcar el segon gol, no em va agradar gens. Puc entendre-la perfectament, però no em va fer gràcia. Era aquella mirada de ràbia continguda a punt d'explotar, aquella mirada plena de tristesa però impotència alhora. Una mirada què em va donar a pensar, una mirada què em deia que en aquell moment en Bo era capaç de prendre una decisió sobtada i de les irreversibles, la de marxar de la Roma.
Ja fa massa dies que ronden per internet noticies d'una possible marxa de la Roma, d'una possible cessió a un altre equip, d'un possible canvi en el seu camí. Cada dia intento convencem a mi mateixa que res d'això passarà, però passen els dies i trobo menys motius als que aferrar-me perquè no passi i el que va passar ahir va ser un punt més perquè això pogués passar.

Vull que en Bojan aquesta temporada tingui per fi minuts, però també vull que torni a casa, vull que torni a Barcelona per juny però aquest cop per quedar-se. I si ara desvia el seu camí i marxa de la Roma, potser això no acabi passant. Per això des d'aquí t'animo Bo, des d'aquí vull dir-te que va ser un cop dur el d'ahir, per tu i per tots els que et seguim... Però és tant sols el principi, segueix endavant! Sé que ets capaç de tot i més, per a tu ja res és impossible.

Serie A 2012/2013

A poques hores del inici de la Serie A 2012/2013, ens tornem a trobar davant l'incertesa de saber que passarà aquesta temporada amb en Bojan. Amb sort, serà la seva última temporada a Roma, i a la vinent que jugui ja el podrem veure vestit de curt amb els colors blau i grana.... Això si, si les coses surten bé.

Aquesta temporada és clau perquè ell pugui tornar allà on, molts de nosaltres desitgem tornar-lo a veure. Necessita més que mai la titularitat i que a un killer com és ell l'acompanyin els gols. Esperem que aquesta temporada es compleixin els objectius que sempre s'havia fixat en temporades passades, però aquest cop, amb una meta diferent... La de tornar a casa.

Imaginant un futur blau i grana

De tornada, a Barcelona. Somriures, llàgrimes d'alegria, abraçades, una persona donant-te la benvinguda, una altra dient-te lo feliç que és perquè estiguis de tornada. Colors blau i grana de nou, vestuari amb els teus companys de sempre, els de tota la vida, els de la masia. Trepitjant aquella gespa, amb l'escut que portes al cor a banda i banda de les banquetes. Mirant al voltant de tot el Camp Nou, recordant moments que ja has viscut abans, amb tota l'afició de peus, gràcies a tu i per a tu. Recordant aquelles nits on t'omplies de glòria, o aquelles no tant bones que les passaves a la banqueta assegut a un racó d'ella mirant de no molestar. Recordant com de bonics eren aquells temps en què tant sols pretenies estar tota la vida al club que sents des de petit. Mirant al cel des del Camp nou, baixant la mirada i tornant a sentir aquell camp teu. Recordant que allà  estaràs tu un altre cop vestit de blau i grana, tornant a marcar. Fent vibrar a la gent amb els teus gols i les teves jugades dignes de crack. Sabent que un cop més tens el que volies, tornar a casa i ara per quedar-te. 

M'encanta imaginar-me moments així, moments en els que per uns segons a dins la meva ment torno a veure en Bo lluint la samarreta del Barça, el torno a veure sobre la gespa del Camp Nou, feliç. Rient com només ho feia amb aquella samarreta a damunt el seu cos. Celebrant cada gol com si fos l'últim, com si en aquella celebració se li anés la vida amb ell.
No passa un sol dia en la meva vida en què no supliqui al cel que si us plau aquesta temporada tot surti com ha de sortir perquè l'any vinent el tornem a tenir aquí. Si algun desig puc demanar, és aquest. Necessito tornar a veure en Bo vestit del Barça, necessito tornar a sentir que a dintre seu hi ha una felicitat que només pot aconseguir allà. Necessito que reprengui el seu somni i deixi Roma enrere. Necessito tornar-lo a tenir a casa.

"Deulofeu no debe ser otro Bojan"

"Deulofeu no debe ser otro Bojan"

Aquestes, han sigut les paraules que han sortir de la boca de Jordi Mestre, actual president i directiu responsable del filial del Barça, en una entrevista concedida a Mundo Deportivo. 

Ni comparteixo aquesta opinió ni tot el que envolta a la resposta donada. La veritat és que estic cansada d'haver de llegir aquestes paraules ja fins i tot en entrevistes de persones que formen part directament del Barça. Què volen ara? Protegir als jugadors? Dubto que sigui això. Sempre s'ha dit que en Bo va pujar massa aviat al primer equip del Barça, però dic jo que en el seu moment ell s'ho va guanyar a pols, amb gols i més gols. Jugades dignes de crack, titularitats i moments que donaven molts cops gràcies a ell la victòria al seu equip. Si ara mateix Deulofeu no està al primer equip, sincerament dubto molt que sigui per protegir-lo. Simplement no és prou bo com per arribar-hi a hores d'ara. Però és clar, com ara en Bo es troba fora del Barça són incapaços de reconèixer-li totes les seves capacitats talentoses pel futbol i prefereixen excusar-se amb això, amb que el noi va pujar massa aviat al primer equip i que no volen que aquesta situació es repeteix-hi. He de recordar el motiu perquè en Bojan es troba ara mateix a Roma? No és per haver pujat al primer equip tant jove, ni tampoc és perquè a ell li vingues de gust veure món. És única i exclusivament per culpa del senyor Guardiola al que en Bo mai ha agradat. Us confessaré una teoria que tinc. Com a tot/a bon seguir de Bojan sabreu que en Pep Guardiola l'any que en Bo va pujar al primer equip ell era l'entrenador del Barça B i volia que en Bojan anés aquell any a jugar amb el Barça B, però com és normal i totalment comprensible en aquella edat si el primer equip del Barça et toca a la porta és impossible donar un "no" com a resposta i en Bojan ho tenia tot per triomfar i és clar aquest "no" va ser pel Barça B de Guardiola. Doncs bé, la meva teoria és que tots aquests anys Pep Guardiola com entrenador al primer equip li ha fet pagar a en Bojan aquell "no" que li va donar en el seu moment. Podeu pensar que és una teoria molt rebuscada, però en quan una està tant desesperada per trobar respostes s'aferra al més mínim i fiable. I viscut el que he viscut em sembla realment confirmable aquesta teoria i real. El perquè de explicar aquesta teoria és senzill, en quan una persona diu que no volen que es repeteixi "el cas Bojan" es refereixen a que va pujar molt aviat i va haver de marxar. I en Bo no va marxar per falta de talent, no ens enganyem sinó que l'entrenador per molt que en Bo fes mai veia res, i com és normal necessitava minuts però en Bo de talent ja us dic jo que va sobrat. 

Canviant de tema, i entrant més a la persona de Deulofeu. Personalment no és un jugador que m'agradi, crec que és bastant prepotent i molt individualista, tant sols mira pel seu bé i així no arribarà enlloc. Sincerament si tan bo creessin que és ja estaria al primer equip perquè això que ha dit també Jordi Mestre: "Bojan por edad ahora debería estar en el segundo año del filial"  mai s'ha complert, ni amb Bojan ni amb algun que altre jugador. A cas Thiago no va pujar també molt jove? Doncs ja està. Crec que està tot dit amb aquestes dues últimes indicacions. En quan un jugador és prou bo, ni importa l'edat ni la seva trajectòria, puja al primer equip i s'ha acabat. 

En conclusió Deulofeu mai serà un cas Bojan poden estar tranquils, però sabeu perquè no ho serà? Ja us ho dic jo. Perquè mai li arribarà a la sola de les sabates.

Entrevista completa a Roma Channel

Aquí teniu l'entrevista traduïda al català que van fer-li ahir a en Bojan a Roma Channel.

Com estàs? Aquests dies no has entrenat amb el grup...

Estic millor, estic millorant, tenia una molèstia en l'ingle i tinc la intenció de tractar-la bé.

Sents l'afecte dels fans?

Sí, des del primer dia. Ja vaig dir fa temps que vull pagar l'afecte dels fans i espero tenir l'oportunitat aquest any.

Has començat bé la pretemporada...

Sí, em sento bé. Després de l'experiència de l'any passat he guanyat confiança i vull començar una nova temporada

Sé que t'agrada molt el món del Twitter...

Sí, és una manera interessant de mantenir-se en contacte amb la gent que m'escriu cada dia. Per mi és un plaer.

Un equip molt jove, com ho veus?

És un equip fort, hi ha molts jugadors joves i també jugadors amb experiència, crec que serem forts.

Com veu la Roma aquesta temporada?

Volem fer-ho bé. Si ho fem bé, potser podrem aconseguir estar entre els tres primers.

Sobre l'any passat, una bona temporada, com la avalues?

L'any passat va ser una temporada positiva, no vaig jugar molt però vaig marcar 7 gols. A part de la meta, vaig prendre com la primera experiència en el futbol italià i ho vaig fer bé.

Els entrenaments?

Són durs, mai havia entrenat així, però quan t'adones els treballs serveixen de molt, fins i tot a nivell psicològic.

Luis Enrique, què opines sobre el seu comiat?

Era la seva elecció, ell ho va donar tot, però no va anar bé i respecto la seva decisió.

Veus una semblança entre el futbol de Zeman i el de Guardiola?

El joc de Zeman és més ofensiu, m'encanta. Té moltes coses similars. Per exemple, aquesta intensitat en el joc, ja sigui ofensiva o defensiva, que són 100% durant el partit.

¿Zeman li va donar instruccions?

Fins ara he jugat a l'esquerra, i he jugat dues vegades de davanter centre, i em sento còmode allà també.

La sortida de José Ángel...

Crec que ha fet bé, va veure que no estava jugant aquí, i va triar un bon equip. Si juga, serà un grandíssim jugador.

Un hobby...

M'encanta jugar a tennis quan no jugo a futbol.

Quant al seu futur, li agradaria quedar-se?

He vingut aquí durant dos anys. Vaig decidir continuar a la Roma i no tornar a Barcelona o anar a un altre equip. Sóc aquí perquè vull créixer en la Roma i donar-ho tot per aquest equip. El proper any, si estic feliç i satisfet, per descomptat, la Roma serà una opció important, és un gran equip.

Quan et veurem amb el grup?

En primer lloc vull recuperar-me del tot d'aquesta molèstia i després tornaré amb l'equip. Físicament estic bé. Vull estar a punt per l'inici de la lliga, faré tot el possible per ser-hi.

Quina és la força d'aquest grup?

Aquesta és la característica, però també crec que l'experiència de l'any passat. Amb moltes derrotes, cap satisfacció, i aquest any volem fer-ho millor que l'any passat. L'equip està creixent, estem treballant bé. L'entrenador està fent un gran treball.

En percentatge, quant has donat a la Roma?

Una bona pregunta. Vaig tractar de donar el 100%, no he jugat molt, però cada dia em dedico a donar el 100%.

Faltes de respecte

Potser, un dels partits més estranys que hem vist de la Roma fins ara, va ser el de diumenge passat. I no tant sols per la gran golejada de la Roma per tretze gols a zero (que ha sigut difícil de veure això en els últims mesos de la temporada passada) sinó també per l'estranya entrada i sortida de Bojan del terreny de joc. Durant aquella setmana, en Bo ja s'havia entrenat un parell de cops per separat del grup, però en cap moment es va comentar que pugues tenir molèsties i al veure'l al terreny de joc es van descartar encara més les sospites, si és que havia. Però al no aguantar res al terreny de joc per culpa d'aquestes suposades molèsties es va confirmar que en Bo no es trobava del tot bé físicament. Em sembla indignant i de molt mal gust que ni el propi twitter oficial de la Roma, fes menció a la seva sortida del camp tot perquè estaven concentrats en cantar gols de l'equip. Puc comprendre que una golejada així no es vegi tots els dies, però el Bojan segueix sent jugador d'aquell equip i com tal es mereix una atenció i un respecte. I el que ells van fer per mi només és pot definir com una falta de respecte, però aquesta falta de respecte encara augmenta més al no ser capaços de fer un simple comunicat on es digui que li passa. Si és lleu o greu. Si no fos perquè ell mateix ens ha confirmat que són unes simples molèsties a través del seu twitter, molts de nosaltres encara seguiríem amb el dubte de si estarà temps a jugar o si finalment no hagués sigut res.

Gol de crack

Com no podria ser de cap altra manera, al recordar el partit d'ahir em ve en especial a la ment el golas que va marcar Bojan abans d'acabar la primera part del partit. Abans de res, m'agradaria dir que per fi ahir en Bo va poder gaudir de la titularitat que tant s'havia guanyat durant aquests partits de pretemporada, com sempre he vingut dient, per mi està fent una pretemporada excel·lent en tots els sentits.

A part de fer un gol digne de crack, va fer jugades espectaculars en les que es podia veure perfectament que en Bo no abaixa els braços i segueix esforçant-se perquè sigui la temporada de l'explosió definitiva. Pel que fa al gol, m'atreveix-ho a dir que és un dels millors gols que he vist de Bojan, demostra en ell una qualitat exquisita. Un gol provinent d'una jugada realment digna d'admirar. Va ser un gol que em va recordar molt als que he vist que marcava en quan era petit a les categories inferiors del Barça, aquelles jugades, i com es passava d'un jugador i d'un altre. Impressiona poder gaudir d'aquest talent.

Però no vull acabar aquest text sense abans mencionar la falta de celebracions en els gols que marca Bojan. Ahir, un cop més no va celebrar el seu gol, el primer tampoc el va celebrar, vaig pensar que era cosa del primer partit però m'està confirmant que no. Adoro que celebri els seus gols amb aquella energia i eufòria i sincerament ho trobo molt a faltar quan no ho fa, però bé, esperem que sigui cosa de la pretemporada i en quan comenci tot de debò torni a celebrar-los amb un somriure a la cara.

"Lo petit Bojan" ja no existeix

Tres partits jugats, tres partits que no és titular. No imaginava res de cara a aquesta temporada, ja que fa molt de temps que em dono contra una paret cada cop que em faig il·lusions de la possible continuïtat que podria tenir el Bo en una nova temporada que comença. I no us equivoqueu, per res és culpa de en Bojan això, al contrari. És únicament i exclusivament culpa dels entrenadors, cada any estem igual, això és un martiri. En quan creus que tot canviarà i per fi anirà a millor, va i arriba un nou entrenador i et torna a donar una hòstia en tota la cara per dir-ho d'alguna manera. 

En Bojan ja no és un nen, el mes vinent complirà 22 anys. Sí, vint-i-dos, és fàcil de dir-ho però moltes coses han passat des de que en Bo era un nen que jugava per primer cop en el primer equip del Barça. Se'm fa impossible dirigir-me cap a ell com "Lo petit Bojan", fa molt temps que en Bo ja no és petit ni jove. És jove en la vida real, no en la vida futbolística. Ja no val aquella excusa de és jove ja jugarà, te temps sense voler el temps t'acaba escapant de les mans sense que tu t'adonis  i això és el que li està passant a en Bojan per culpa del munt d'entrenadors que han obert la boca per dir aquesta frase mencionada. És molt injust que una carrera d'un futbolista amb tantíssim talent es vegi returada per fets com aquests, fets que al cap i a la fi són ridículs però molt significants alhora. M'alegra saber però que en Bo fa front a totes aquestes absurdes paraules amb el seu talent desbordant al terreny de joc, m'alegra saber que segueix igual de lluitador que el primer dia, igual de fort i positiu. 

Què perquè dic tot això? És senzill d'entendre, no vull que se'ns torni a escapar una altra temporada de les mans, ja ha hagut prou i aquesta temporada és clau. És clau per reprendre les rendes d'un somni a casa, a Barcelona, en fi... Al Barça.

Recopilació d'imatges

Get the flash player here: http://www.adobe.com/flashplayer

Excel·lents minuts

Després de tot un recital d'assistències i xuts que gaire bé acaben en gol, en Bojan no va aconseguir marcar però va estar molt però que molt a prop de fer-ho. Ell mateix va dir que no podia fallar aquell gol i que va cometre errors, però jo aquest cop li portaré la contrària i diré que va jugar uns minuts esplèndids però que a més a més pot estar molt orgullós del joc que va despendre. 

Personalment opino que Bojan està deixant entreveure moltíssima qualitat en aquests primers partits de pretemporada, el veig actiu, amb ganes i sobre tot amb molta garra. M'encanta aquest Bojan que lluita per cada pilota, per cada jugada i per cada possible gol que ha dibuixat a dins la seva ment prèviament. Encara no he esbrinat del tot que és el que vol exactament Zeman de Bojan, em desconcerta en cada partit aquest entrenador, però el pitjor és que no puc entendre del tot bé les declaracions que fa sobre Bojan i per tant no puc opinar amb total seguretat sobre ell. Em provoca diverses sensacions, per una banda em fa pensar que al cap i a la fi podria ajudar a millor molt a Bojan però per l'altre no les tinc totes de cara a aquest any amb ell com entrenador. Però encara és massa aviat per jutjar què passarà durant la temporada. Tant sols estem en els inicis de tot, com sempre esperar torna a ser l'opció que tenim.

RODA DE PREMSA COMPLETA

Aquest matí, Bojan ha comparegut en roda de premsa, a continuació us deixo les declaracions que ha fet en ella al complet.

Com va amb Zeman? L’entrenador va criticar la teva actuació en el primer amistós...
Estic bé amb Zeman, encara fa pocs dies que estic treballant amb ell. És obvi que jo encara no sé el que vol de mi. Respecte les seves paraules he de dir, que no em considero un futbolista individualista.

Esperaves aquests mètodes de treball tan intensos?

Mai havia treballat així, és la primera vegada. Però no m'ha costat més que altres. La gran distància, em va costar una mica, però per això està l'estiu, per treballar, així que em prepararé bé.

Considera que Zeman té la tècnic ideal per arribar a la cima?

No ho sé, espero que sí. Estem treballant en el tema físic, i després ja es veurà. Però això si, necessito la continuïtat que no vaig tenir l'any passat i he de treballar dur.

L'any passat va jugar menys del que s'esperava, que va passar?

No ho sé, l'any passat sabia que no seria fàcil, sobre tot pel fet de canviar de futbol espanyol a futbol italià. Per a mi va ser una bona temporada. Puc jugar més, però una cosa és l'any passat i una altra, és ara. Ara tinc un altre entrenador.

Es sent més còmode  de davanter centre o d’extrem?

Sempre he jugat de davanter centre, però per a mi l'important és jugar. Si l'entrenador pensa que em pot fer millor com extrem, estarà bé.

La hipòtesi de la tornada a Barcelona va ser real?

No va haver cap intenció per part del club, estic aquí per créixer i donar-ho tot per la Roma

Zeman treballa molt l’aspecte psicològic. Creus que encara et falta alguna cosa per ser el més fort, l'entrenador et pot ajudar?

Sempre penso que a un jugador sempre li falta per ser el millor. Sóc jove, em faig càrrec.

Què promets a l'afició després de la temporada passada? 

Vull fer-ho millor, crec que els jugadors que són aquí volem donar satisfacció als aficionats. 

Un comentari sobre la final de l’eurocopa

Itàlia ho va fer molt bé, però ara hi ha una selecció espanyola insuperable.

Quan Zeman va ser fitxat per la Roma, a tots ens va venir la idea que vostè marcarà un munt de gols...

Tant de bo. Esperem, però és una cosa que he de guanyar al camp. No tinc que pensar en els gols, sinó en el bé de l’equip. Estic convençut que puc fer-ho bé, llavors no m'importa quants gols marqui.

Hi ha equips que s’han interessat per tu? Quin tipus de dificultat et vas trobar en el teu primer any de campionat italià?

Ja vaig parlar de les dificultats de l’any passat, em trobo bé en aquest futbol. Quan un finalitza bé una temporada és lògic que alguns clubs s’interessin malgrat això, jo vull restar a la Roma perquè sé que aquest és el camí que he de prendre, vull fer una temporada positiva. 

L’any passat vas dir que a la Roma li mancava tot per guanyar, ara en quin punt estem?

L’any passat no vam tenir molta sort, vam obtenir un nombre inferior de punts dels que ens mereixíem. Ara hi ha gent nova, volem fer-ho millor, hem de seguir el camí que hem pres.

L'equip de l'any passat semblava no tenir objectius. Aquest any els té?

Volem fer un gran campionat, l’objectiu és guanyar l’Scudetto, però depèn de nosaltres. Som un gran equip, hem de creure. 

Creus que la Roma està al nivell del Milan, Juventus i Inter?

No sé com són els altres, tots parteixen de zero punts. És difícil guanyar l’Scudetto, però no impossible, hem de mirar cap endavant.

Durant el retir, Zeman utilitza una dieta especial?

No, és l’alimentació de tot l’any, no és una diferent. 

A nivell psicològic prefereixes ser un jugador que pertany a un equip o t’inhibeix ser un futbolista prestat? Què és el que més et va agradar del primer any al Calcio?

No, no és un problema. Jo sóc aquí per jugar, no m’interessa el contracte. L’Olímpic és un record molt positiu, m’agrada com la gent de Roma viu el futbol i això sempre romandrà en el meu cor. 

Paraules innecessàries

Després de la golejada en potència de la Roma, per nou gols a zero, la roda de premsa de Zeman va rebaixar tota l'eufòria. 

Precisament van ser les paraules tant dures del nou entrenador les que van fer que s'esborres part del golas que va marcar ahir Bojan, en el primer partit de la temporada. Va ser un esplèndid gol marcat des de fora de l'àrea, un potent xut que va dins la porteria amb una força impressionant. No us negaré que el que havia estat veient fins ara durant els entrenaments, m'agradava força. Estaven treballant molt i molt dur, però hi ha coses que no comparteix-ho amb aquest entrenador, pel que estic veient. 

Sincerament crec que paraules com "Bojan és un jugador molt individualista" no calen, perquè això és totalment incert. Bojan és totalment al contrari. Les vegades que hauré demanant mentalment durant un partit que si us plau no la passes perquè ell podia marcar. I ara em quedo sorpresa al saber que un entrenador opina això sobre Bojan, crec que està molt equivocat. Per altra banda, Zeman durant la roda de premsa també es va atrevir a dir que en Bo, es troba perdut dins el terreny de joc, i que no es capaç de trobar als seus companys  per passar la pilota. Òbviament no comparteix-ho per res, aquesta opinió sobre Bojan, en Bo porta anys jugant al futbol i te unes condicions innates i talentoses per fer-ho com perquè ara un simple entrenador d'entre mil ho posi en dubte. Sóc totalment conscient que estem als inicis d'una pretemporada, però no estic disposada a viure cap més com les últimes viscudes, vull que aquesta si la definitiva per poder tornar al Barça i viure el somni que es mereix. I respecte a l'altre declaració sobre el fet que el gol marcat ahir per Bojan no havia sigut suficient... Estic molt d'acord que vulgui exigir-li més, per alguna cosa està treballant Bojan, però crec que pel que he llegit tothom va quedar molt content de l'actuació de Bojan i a més si incloem un gol, ja ho arrodonim. Resumint, no entenc el perquè de totes aquestes paraules excessivament exigents cap a Bojan, en quan només estem en el primer partit de temporada.

Al cap i a la fi, només espero que Zeman no sigui un més dels entrenadors que ha tingut Bojan que mai el deixen créixer i l'abandonen a la banqueta com si ja no li quedes talent. Perquè a en Bojan talent no li falta, i ganes per ser encara millor tampoc. Us ho asseguro. 

"Cruyff Court Bojan Krkic"

Ahir al matí, Bojan Krkic va inaugurar el Cruyff Court apadrinat per ell mateix, juntament amb Johan Cruyff. Cruyff i Bojan han arribat primer de tot a les instal·lacions del Col·legi Ignasi Peraire i han signat samarretes i també el llibre d'honor, allà, també han tingut temps de fer-se fotos amb alguns dels nens que els hi demanaven.
Tot seguit, s'han dirigit al camp de gespa artificial, on els esperava la multitud i a qui han dirigit unes paraules des del centre del camp. A continuació, s'ha fet l'acte simbòlic d'inauguració que ha consistit en xutar dos penals a l'alcalde Marc Solsona. Tant Bojan com Cruyff han encertat la diana. Posteriorment, s'ha jugat un partidet de futbol entre dos equips formats per alumnes de l'Ignasi Peraire en els quals ha un hi ha jugat Bojan i l'altre ha estat entrenat per Cruyff. El resultat d'aquest partidet ha estat d'empat a 2. 


Després d'aquest partit, s'ha portat a terme la roda de premsa, de la qual podreu veure part més a baix al enllaç que he deixat. Durant aquesta roda de premsa, les preguntes que se li han fet a Bojan, han sigut les típiques, acostumades a sentir ja. Tema Barça i ara també tema Eurocopa.


A continuació us deixo els diferents vídeos d'ahir durant la inauguració. 


http://www.youtube.com/watch?v=os-Xt3MdHBk&feature=player_embedded


http://www.youtube.com/watch?v=b2KEuRw_Sa8&feature=player_embedded

De tornada

Després de molts examens i dies de ni obrir l'ordinador, torno a estar aquí per tornar a donar vida a aquest bloc. Per res m'he oblidat d'ell ni de Bojan, totalment al contrari.

A hores d'ara en Bo es troba a Formentera descansant amb els seus amics, a la foto de l'entrada d'avui el podeu veure gaudint feliçment d'una bona sessió de futbol amb els amics. Per fer un resum general del que ha passat durant els últims dies, diré que el més destacat ha sigut l'entrevista que va oferir Bojan a Rac 1, com ja sabeu, allà va confirmar de manera totalment contundent que es quedarà durant un any més a la Roma, per tal d'acabar el contracte que van pactar. També, durant l'entrevista es va deixar entreveure que el nou entrenador de la Roma, és molt ofensiu, és a dir va a per l'atac, cosa que pot arribar a afavorir molt a Bojan. Però bé, sincerament aquest cop no em penso fer il·lusions, tot i que confio amb les seves possibilitats com de costum, una cosa no te a veure amb l'altre i com ja sabeu les coses mai han acabat d'anar bé amb els entrenadors durant els últims anys, així que el temps ho dirà, a més ja no queda tant per començar la pretemporada amb la Roma, d'aquí poc el tornarem a veure sobre el terreny de joc demostrant el millor d'ell mateix.

Per si voleu tornar a gaudir de l'entrevista a Rac 1, la podreu trobar aquí:
http://rac1.org/esports/

Somnis que un dia es tornen possibles

Us he de ser sincera, encara no sé el que sento al veure @BoKrkic t'està seguint. És una sensació indescriptible i que alhora et transmet un respecte i una por immesurable.
Fa poc, amb la meva amiga Júlia vam decidir obrir-nos aquest twitter per diferents motius que ens havien portat fins a ell. Crec que cap de les dos si ens haguessin dit que això algun dia ens estaria passant ens ho hauriem cregut. Portem molts anys aquí, esforçant-nos dia a dia per obtindre una recompensa i aquests últims mesos han sigut sensacionals pel que fa a això. Tan sols puc donar-te les gràcies un cop més Bo, gràcies per ser-hi. Però sobre tot gràcies per ser com ets. La paraula enorme, se't està quedant petita.

Futur estiu

Ja fa molts dies que no em passo per aquí, però no és perquè no vulgui o perquè simplement s'hagi acabat la temporada. El motiu de la meva absència és el batxillerat, i ho seguirà sent fins que s'acabi el mes de Juny. Evidentment si sorgeix alguna noticia suficientment important sobre en Bo, la podreu veure aquí, però si són coses rutinàries no tindré temps per estar-me aquí, així i tot segueixo informada sobre el seu dia a dia.

Pel que fa a aquest estiu que ja està arribant, es presenta com la majoria dels passats. No ens escaparem d'estar-nos un altre any amb noticies on es parli de manera constant de on podria arribar a anar a jugar Bojan. Avui m'he assabentat que Sabatini i un altre treballador de l'AS Roma, es podrien trobar ara mateix a Barcelona per negociar sobre en Bo. Us seré sincera, espero que el Barça no cedeixi a la possible compra que voldrien portar a terme els de la Roma, el meu únic desig actual, o el que viu amb més força, és que en Bojan pugui tornar algun dia al Barça, al equip que porta al cor.
Sé que s'ha trobat molt a gust durant aquest any a Roma, però així i tot segueixo pensant que a en Bojan res en aquest món el faria més feliç que poder triomfar en l'equip dels seus somnis. Per això i molts altres motius que ara no venen a compte, espero i desitjo amb totes les meves forces, que en Bo pugui tornar el més aviat possible a vestir els colors blaugrana. Però això si, que aquests a la llarga li proporcionin una felicitat immesurable.

Bojan, premiat a Roma

Ahir pel matí, en Bojan va rebre el premi Arancio 2012 que la premsa italiana entrega a futbolistes que juguen al Calcio. Un cop va rebre aquest premi,  va respondre a varies qüestions que li van fer els periodistes que eren allà. Aquí les teniu: 

¿Després d'aquesta temporada, que faràs, et quedaràs?

"Ha estat una temporada positiva, he après molt. Aquest és un bonic lloc que em va agradar des del primer dia. Tots m'han demostrat molt d'afecte".

Com valores aquesta temporada, insuficient o suficient?

"Hem fet bons partits contra equips grans, no hem estat regulars i ens ha faltat mantenir la concentració en els petits detalls."

Estàs satisfet?

"Sí, molt, vinc d'un futbol totalment diferent. A Itàlia és més difícil per als atacants. Al principi les coses estaven a poc a poc. Estic content i orgullós".

Què falta en aquesta Roma?

"Falta de tot si volem guanyar, som un bon equip. L'any que ve hem de millorar".

 ¿Per saber del teu futur, has d'esperar a saber del nou entrenador? Has parlat amb la directiva?

 "Hem de parlar de tot una mica. Jo estic content de ser aquí, això és fantàstic. Depèn tot de mi, no vull dependre de cap entrenador."

¿Bojan, vols quedar-te?

"Ho estic dient. Em sento molt bé aquí."

Què opines de Montella?

"No sé qui pot ser l'entrenador. El Catània ha tingut una bona temporada, si es parla deMontella és perquè és bo".

¿Totti i De Rossi t'han influenciat a la teva decisió?

"Són les dues referències de l'equip i dues persones estupendes." 

En quan una temporada acaba

Això ha sigut tot. S'ha acabat la temporada, s'han acabat els caps de setmana amb futbol, s'han acabat els gols però sobre tot s'ha acabat gaudir del seu joc. És estrany, tot queda estrany en quan s'acaba una temporada. Avui toca parlar d'ell, un cop més del nostre protagonista per excel·lència.

El futbolista que ahir va marcar el gol que donava l'empat a la Roma, el que va concloure la temporada amb una de les seves millors actuacions durant aquests mesos, en definitiva el que ho ha estat fent millor durant tota la temporada. Sense dubtes, Bojan ha evolucionat d'una manera fabulosa al llarg d'aquests mesos a la Roma, només fa falta veure els rastres de talent i qualitat que deixa cada cop que juga, i ahir no va ser menys. Va acabar la lliga de la millor manera que existeix, marcant. Des de el primer moment en què va sortir al terreny de joc ahir, vaig saber que la seva actuació que just estava començant acabaria en gol, era pràcticament impossible que aquest fet no passes, l'estava buscant en cada minut en cada segon, cada cop que intentava apropar-se a la porteria, era per lluir-se. Un cop més va deixar en evidència a molts futbolistes. Sempre, al pensar en Bojan tendim a relacionar-hi la paraula gol és la paraula clau per saber de qui estem parlant. El seus gols el caracteritzen però ja des de fa un temps, també ho fan els seus regats, assistències o tirs potents des de la distància. En Bo encara s'ha tornat més gran del que ja era durant aquest any a Roma, l'ha ajudat a créixer futbolísticament i suposo que també personalment. No podria estar més contenta de com ho ha fet, si alguna cosa podria haver sigut millor seria tan sols els minuts jugats, com sempre jugant menys del que es mereix, aquest fet per mala sort ha passat ja a ser una costum per part de tots els entrenadors. Fa temps que va arribar el punt en que tot això em va cansar, no hi ha manera de trobar un entrenador que sàpiga valorar a Bojan, sembla missió impossible, així i tot han sigut molts més els minuts jugats aquest any que no durant l'última temporada en el Barça, això si, no té punt de comparació. Però no negaré que encara m'esperava més, molt més. M'esperava un Bojan titular en cada partit. Malgrat tot, no deixo de creure i pensar que algun dia tot això tindrà la seva recompensa i tanta injustícia sortirà per fi a la llum i vista de tots.

Si he de valorar la teva temporada Bo, òbviament començaria pels gols marcats, com a killer de l'àrea que ets. Personalment, em quedo amb el gol marcat contra l'Inter i contra l'Atalanta, el primer va ser un golas, obtingut d'una jugada encara millor, simplement va ser fabulós. I pel que fa al gol de l'Atalanta va ser màgic, va ser el primer amb aquesta samarreta que l'ha fet tornar a somriure amb el futbol. Jugant al futbol que han jugat, considero que set gols en total són una bona xifra pel que he pogut veure. Durant cada partit els equips contraris formaven un mur de defensa indestructible que dificultava molt els gols que podria haver arribat a marcar en Bojan, crec recordar que han sigut molts les pilotes que han acabat al pal.
Només puc definir amb una paraula aquesta temporada que has fet Bo, orgull , orgull de temporada has fet Bojan, creu-me. Has de sentir un orgull immens al pensar en com ho has fet tot.
Per altra banda, crec que necessitaves tornar a sentir l'afecte de l'afició que havies perdut per part d'alguns en can Barça de manera injusta, i aquí ho has tornat a trobar, i això em provoca felicitat. Et mereixes aquest reconeixement, era hora que es fes justicia pel que fa a aquest aspecte i en molts altres, sé que t'estan tornant a valorar el teu futbol i que t'estimen com necessites. Així i tot, això no treu que no et trobem a faltar en can Barça, han sigut molts els comentaris que he pogut veure d'alguns aficionats del Barça en els que deien què en tal partit et necessitaven o que et trobaven molt a faltar. A mi personalment, se m'ha fet molt estrany veure un Barça sense en Bo, sense aquell somriure esperançador a la banqueta, amb una vitalitat i lluita impressionant. Sé que ara et trobes molt bé a Roma, però aquí, sempre et trobarem a faltar Bojan, i el que més desitjo és que algun dia puguis tornar i triomfar aquí també.

En definitiva, de cada dia creixes més com a futbolista, per molts entrebancs que et posin. No tens sostre. Ha passat un any ja des de que vas marxar, però segueixo en la meva línia, la que em diu que he de recolzar-te, idolatrar-te i sobre tot creure amb tu fins el final. Un cop més, gràcies per aquesta temporada Bojan, gràcies pels gols. Però sobre tot, gràcies per seguir lluitant. Ara i sempre, un golejador i futbolista amb un talent exquisit.